EN DEFÈNSA DEL CORONAVIRUS (COVID 19)

EN DEFÈNSA DEL CORONAVIRUS (COVID 19).

Avui, 20 de març de 2020, 7é dia de confinament a casa meva, com tothom.

Aquest és un al·legat  a favor d'aquest virus que tant ens està tocant els nassos a totes les persones.

Aquest organisme mutant d'un altre que coneixem de sobres - el virus de la grip, refredat, etc. - NO ÉS UN ENEMIC.

M'explico:

Aquest organisme no pensa. aquest organisme tant sols fa lo que TOTS els organismes mono, pluri i multicel·lulars de tot el nostre mon - l'únic on podem habitar -, viure, créixer, reproduir-se i morir. És un esser viu i és la seva missió en la seva curta i viatgera existència. Fa, en resum, lo mateix que nosaltres.

És totalment irracional prendre'l com "el enemigo a batir". Per tant trobo totalment irrisori que surti un militar a la TV dient "esta batalla la vamos a ganar". És tant estúpid com quan alguna part de la humanitat s'enfronta a un altre per destruir les seves idees, siguin polítiques o religioses. Tot es part del mateix joc: jo soc millor que tu i, per tant, tu t'has de sotmetre'm a mi.
A aquest joc, el COVID 19 (nom que l'hi em donat nosaltres) no juga. Ell és innocent, tant com nosaltres.

No cal pensar en que una potència mundial hagi infectat interessadament a la humanitat, per molts "idiotes" que ens governin. El problema és que ja està aquí... i a vingut per quedar-se. Nosaltres tant sols podem fer lo màxim perquè no ens afecti ni a nosaltres mateixos ni a les persones que volem i les que ens envolten. Per això lo del aïllament.

Quan aquesta fase s'hagi acabat, dintre d'uns mesos, tornarà de nou canviat, d'una forma mes benèvola o, potser per desgràcia, mes agressiu. La humanitat investigarà i trobarà vacuna mes o menys eficaç per a ell, però els seu fills seran diferents i, al contrari que nosaltres, s'hauran adaptat a toootes les variants de vacuna i, de nou, ens tornarà a afectar. Esperem que la propera vegada torni com una grip mes i ja està.

Mentrestant, els investigadors que hagin treballat en desenvolupar la vacuna, els laboratoris i/o els països on ho hagin fet, pujaran els seus valor econòmics a la borsa de Wall Street - i d'altres -, es faran mes rics i... tornarem a començar. No crec que aquesta pandèmia faci que totes les investigacions que donin fruit en la defensa de la humanitat contra aquest "bitxet" vagin a parar a un organisme "neutre" com la OMS. AIXÒ SI QUE SERIA PER CELEBRAR-LO.

Sento que aquesta tornada a aquest blog sigui tant negativa, però necessitava plasmar-ho en algun lloc i ho he fet aquí perquè així no arribarà a molta gent. Suposo que moltes persones pensen alguna cosa semblant.

Be, una bona notícia per la natura: ELS HUMANS, PER FI, ESTAN AMB POR i ella està guanyant, com sempre.

Ja ho deia el meu admirat Isaac Assimov (alguna cosa semblant): l'univers està ple de de roques, gasos, metalls i d'altres components minerals. Que el planeta Terra contingui vida és una de les poques excepcions tenint en compte les miríades de billons d'objectes que circulen per l'espai. De nosaltres depen que en un futur la Terra segueixi contenint vida racional com nosaltres mateixos. La vida pot seguir de moltes formes i s'adaptarà mentre pugui, amb nosaltres o no. De totes menes, que la Terra sigui un altre pedra donant voltes al voltant d'una estrella a l'univers no serà cap trasbals per la seva existència.

Ànims i...

Salut i força!.

PD: Espero que la propera vegada, i potser serà aviat, torni amb mes bon humor i "catxondeio", faré lo possible. Un petó per qui ho hagi llegit.

Estimats amics, amigues i seguidors:

Desprès de més d'un any de no donar-vos notícies, avui tinc forces per escriure i descrivir-vos lo que sento.
Ja fa molt des de que vaig arribar del meu inconclus viatje. Segueixo sobrevisquent a Sallent, el meu estimat poble d'acollida des de fa uns quants anys. Com ja sabia, al tornar del viatje em trobaria en situació d'atur laboral... però no tinc por. La meva vida es meva i és la única propietat que vull preservar. Ara em dedico a gastar-la.
Parlan de gastar... la gasto donant tot lo bo i lo dolent que hi ha en mi.
En aquests moments i desprès d'un petit periode depressiu - uns quants mesos - soc feliç!.
I soc feliç per desgràcia. M'explico. Desde que en soc conscient del mon on visc, he lluitat, he patit i he treballat per tot allò que jo creia just. Vaig passar per alguns partits polítics però molt aviat vaig veure que la Utopia de l'Anarquia era l'únic per lo que valia la pena lluitar.
Aquest punt de vista del mon em va portar a denunciar injustícies com ara la especulació, la conculcació dels drets laborals, la visió mascliste de la nostre societat, la defensa de la terra i de la vida que conté, els abusos del capital sobre pobles lliures del mon, les guerres montades per interessos económics, la corrupció que ens envolta per tot arreu... i, com va dir un altre barbut, "la història ens ha donat la raó".
Be, la llista es molt llarga, i he d'afegir la meva lluita particular per eliminar de mi mateix els "tics" provinents de l'educació rebuda. No sempre amb éxit, però em puc vanagloriar d'haber aconseguit erradicar bastantes coses.
Soc ateu (amb apostasia inclosa), considero a les dones persones naturals (potser amb algun dret de vida més que jo), estimo qualsevol animal, planta, terra i pedra com m'estimo a mi mateix (i lluitaré, mentre tingui forces, fins el final perquè tinguin el dret d'existir allà on vulguin), he viatjat una mica (tant sols per descubrir que l'ésser humà - un animal més - te dret a viure allà on pugui o li plagui (sempre que respecti a tots els animals, plantes, terres, pedres i aigües). Intento tenir-me respecte a mi mateix, però no sempre ho aconsegueixo...
Tinc 51 anys però encara no he perdut la meva capacitat d'estimar. Però estimo d'una manera que tant sols jo mateix sento. Sé que algunes persones i animals ho perceben, pero es una felicitat interior meva. Així i tot, intento expresar-la i abocarla al meu exterior.

Be. Encara tinc coses a dir i espero tindre'n ganes un altre dia de explicar-vos-las. Però per avui ja en tinc prou.

Salut!
Enric

PD: Espero que aquest blog segueixi viu, al menys desitjo que les meves reflexions no portin a parlar nomès de mi. Salut de nou!