Benestimats amics i amigues:
Acabo d'arribar a Vancouver, una ciutat preciosa (i aixo que encara no l'he vist). De moment tot be. El personal de l'staff de l'alberg es forsa atent i espero que pugui fer les visites indispensables a la ciutat.
En aquests moments estic mes lluny de casa que mai. Despres penjare algunes dades per que us en feu alguna idea.
El viatje ha anat molt be i, a sobre, he conegut un canadenc forofo del Barsa que estava entusiasmat amb el resultat del partit de l'altre dia. Ens hem intercanviat els correus per felicitarnos si el Barsa - quasi segur - passa a la final. A mes a mes sabia una miqueta d'espanyol. Bon paio l'Adrian.
El pas per les Rocalloses es fantastic. Es com el paradis del montanyer a America. Grandioses muntanyes, valls increibles, i unes parets verticals que farien desfer-se de gust als grimpaires mes intrepits que coneixo.
He fet moltes fotos, aviam si soluciono el problema de penjar-les abans sino tindreu d'esperar 8 o 10 dies mes. Ho sento.
De veritat, he disfrutat moltissim.
La Columbia Britanica no es queda enrera. Te uns boscos increibles i, tot i haver sigut descoberta nomes fa uns 200 anys, molt bones comunicacions.
Ja us en parlare mes endevant, quan reculli mes experiencies.
L'alberg on soc esta bastant ple, em sembla que tindre molt bon ambient.
Buenu, fins la propera...
Have a very good days for all!!
Salut!
Cirne, vaquer catala, des de Vancouver. Pesol Negre news...
Llac Atitlan
El llac Atitlán, un maravellós racó de Guatemala: volcáns sant Pedro, Atitlán i Toliman com a veïns de fons.
dissabte, 30 d’abril del 2011
dijous, 28 d’abril del 2011
EL DARRER DIA A LAS GRANS PRADERES
Hola a tothom!
Avui, 27 d'abril de 2011 estic passant el meu darrer dia a la localitat de Winnipeg.
He passat uns bons dies i he fet mes col.legues. Sobretot un noi belga que esta fent la mateixa ruta que jo amb tren pero,... amb bicicleta!. Quins collons el tio!.
Ha sigut una sort trobar-nos a la mateixa habitacio ja que de seguida vam fer migues. Com que ell no parla un angles excessivament correcte ens hem entes de maravella i hem mantingut bones converses.
Es diu Gino Maes i sembla un molt bon tio. Ho ha de ser per forsa ja que qui ha corregut la "Maraton des Sabres" al Sahara necessita ser solidari i bona persona per sobreviure-hi.
Ha estat explicant-me com va lo de la crisis per Belgica i tot va mes o menys com a Catalunya, el govern regalant diners dels contribuents als bancs, retallant despeses basiques i el poble, com xaiets, callant i aceptant-ho tot. Tambe esta bastant emprenyat, com jo vaja.
Dema surto a les 12:00 a Vancouver. Ja tinc la reserva feta i temps de sobres per preparar-m'ho tot.
Tothom em diu lo mateix, "Vancouver it's a beatiful city". Espero i crec que es veritat, ja us ho explicare.
D'altre banda, acabo de resoldre el problema de lo del mapa de situacio, pero lo de les fotos tindreu d'esperar. Al final tindre que comprar-me un 'laptop' petitet per poder consultar internet i manegar be el meu blog. El comprare quan arribi als EEUU on crec que sont mes baratets. Aqui valen uns 370$ canadencs (uns 300 eurus mes o menys). Espero que tingueu paciencia, ja les veureu.
Ah!, m'en oblidava, he vist el Barsa per Al Jaceera TV. 0 a 2, aixo ho tenim coll avall.
Doncs de moment, res mes. Dema continuu amb el viatje en tren (de dijous a les 12:00 al dissabte a les 9:40). Passare per les Rocalloses i espero veure grans paisatjes. Os ho explico en la propera connexio des de Vancouver.
Salut!
PD: Per la meva family. Hem costa molt aconseguir connexio telefonica des de aqui. Fallen les lineas transoceaniques i no sempre dona pas a la conferencia. Dema ho intentare de nou.
Avui, 27 d'abril de 2011 estic passant el meu darrer dia a la localitat de Winnipeg.
He passat uns bons dies i he fet mes col.legues. Sobretot un noi belga que esta fent la mateixa ruta que jo amb tren pero,... amb bicicleta!. Quins collons el tio!.
Ha sigut una sort trobar-nos a la mateixa habitacio ja que de seguida vam fer migues. Com que ell no parla un angles excessivament correcte ens hem entes de maravella i hem mantingut bones converses.
Es diu Gino Maes i sembla un molt bon tio. Ho ha de ser per forsa ja que qui ha corregut la "Maraton des Sabres" al Sahara necessita ser solidari i bona persona per sobreviure-hi.
Ha estat explicant-me com va lo de la crisis per Belgica i tot va mes o menys com a Catalunya, el govern regalant diners dels contribuents als bancs, retallant despeses basiques i el poble, com xaiets, callant i aceptant-ho tot. Tambe esta bastant emprenyat, com jo vaja.
Dema surto a les 12:00 a Vancouver. Ja tinc la reserva feta i temps de sobres per preparar-m'ho tot.
Tothom em diu lo mateix, "Vancouver it's a beatiful city". Espero i crec que es veritat, ja us ho explicare.
D'altre banda, acabo de resoldre el problema de lo del mapa de situacio, pero lo de les fotos tindreu d'esperar. Al final tindre que comprar-me un 'laptop' petitet per poder consultar internet i manegar be el meu blog. El comprare quan arribi als EEUU on crec que sont mes baratets. Aqui valen uns 370$ canadencs (uns 300 eurus mes o menys). Espero que tingueu paciencia, ja les veureu.
Ah!, m'en oblidava, he vist el Barsa per Al Jaceera TV. 0 a 2, aixo ho tenim coll avall.
Doncs de moment, res mes. Dema continuu amb el viatje en tren (de dijous a les 12:00 al dissabte a les 9:40). Passare per les Rocalloses i espero veure grans paisatjes. Os ho explico en la propera connexio des de Vancouver.
Cirneviatjant, Winnipeg city, Canada... Pesol Negre news of trips.
Salut!
PD: Per la meva family. Hem costa molt aconseguir connexio telefonica des de aqui. Fallen les lineas transoceaniques i no sempre dona pas a la conferencia. Dema ho intentare de nou.
dimarts, 26 d’abril del 2011
HAVE A NICE DAY!!,... DE DEBO.
Salut amics, amigues i familia!
Avui, el meu tercer dia a Winnipeg, he aconseguit trobar on poder fer servir internet gratuitament, a una biblioteca publica.
Tambe he pogut contactar amb els companys de Mondragon, un colectiu acrata de la citat de Winnipeg. Tenen tot un edifici col.lectivitzat, amb taller de bicicletes, el.laboraci'o de productes organics, grups d'activitats diverses, llibreria molt extensa (inclos he trobat un exemplar de la biografia d'en Quico Sabater de l'Antonio Tellez, en ingles, es clar). Aquesta ciutat es bastant activa politicament i crec que troberiem afinitat amb els companys de Bergueda Llibertari i amb nosaltres, es clar.
Avui, tornant de prendre un cafe al mati, he vist un home - xines o japones - estes al terra al costat de l'alberg. M'he apropat i he vist que estava patint un atac epil.leptic. Rapidament he donat l'avis a la noia de l'alberg i de seguida ha trucat a l'ambulancia. Quan hem sortit ja hi avien 4 o 5 persones ajudant-lo. L'atac ha passat i quan ha vingut l'ambulancia l'han pogut recuperar. Per sort, la gent d'aqui sembla bastant solidaria, encara que no tenen la simpatia acostumada - al menys no tothom -.
Una cosa bona, la noia de l'alberg hem mira amb uns altres ulls des d'ara.
Una cosa que m'ha frapat es el grau de degradacio de molts natius indis. Es nota que durant anys han sigut menyspreuats per molta poblacio i molts han caigut amb l'alcoholisme i les seves consequencies (amputacio de cames, enfermetats mentals, paralisis parcials, etc.). Estic parlant sobretot de la gent mes gran, de 50 anys cap amunt. Avui dia la situacio ha canviat i els joves estan mes sanots, la societat ha canviat, i estan recuperant poc a poc el seu orgull indigena. Bona noticia.
L'altre dia vaig ser al Manitoba museum. Un lloc on repasa la historia local, sobretot la de la conquesta i colonitzacio del territori per part dels francesos i anglesos. Tambe repassa la historia de les diferents nacions indigenas i, sobretot, fa un veritable repas de la natura, historia geologica, vegetal, animal, paleontologica i demes. Aquesta part es la mes interesant amb diorames espectaculars. Molt didactic tot.
Buenu doncs, s'ha m'acaba el temps i dintre de poc tindre algu reclamant-me el lloc.
Apa, fins un altre.
Salut i petons!
Enric
Avui, el meu tercer dia a Winnipeg, he aconseguit trobar on poder fer servir internet gratuitament, a una biblioteca publica.
Tambe he pogut contactar amb els companys de Mondragon, un colectiu acrata de la citat de Winnipeg. Tenen tot un edifici col.lectivitzat, amb taller de bicicletes, el.laboraci'o de productes organics, grups d'activitats diverses, llibreria molt extensa (inclos he trobat un exemplar de la biografia d'en Quico Sabater de l'Antonio Tellez, en ingles, es clar). Aquesta ciutat es bastant activa politicament i crec que troberiem afinitat amb els companys de Bergueda Llibertari i amb nosaltres, es clar.
Avui, tornant de prendre un cafe al mati, he vist un home - xines o japones - estes al terra al costat de l'alberg. M'he apropat i he vist que estava patint un atac epil.leptic. Rapidament he donat l'avis a la noia de l'alberg i de seguida ha trucat a l'ambulancia. Quan hem sortit ja hi avien 4 o 5 persones ajudant-lo. L'atac ha passat i quan ha vingut l'ambulancia l'han pogut recuperar. Per sort, la gent d'aqui sembla bastant solidaria, encara que no tenen la simpatia acostumada - al menys no tothom -.
Una cosa bona, la noia de l'alberg hem mira amb uns altres ulls des d'ara.
Una cosa que m'ha frapat es el grau de degradacio de molts natius indis. Es nota que durant anys han sigut menyspreuats per molta poblacio i molts han caigut amb l'alcoholisme i les seves consequencies (amputacio de cames, enfermetats mentals, paralisis parcials, etc.). Estic parlant sobretot de la gent mes gran, de 50 anys cap amunt. Avui dia la situacio ha canviat i els joves estan mes sanots, la societat ha canviat, i estan recuperant poc a poc el seu orgull indigena. Bona noticia.
L'altre dia vaig ser al Manitoba museum. Un lloc on repasa la historia local, sobretot la de la conquesta i colonitzacio del territori per part dels francesos i anglesos. Tambe repassa la historia de les diferents nacions indigenas i, sobretot, fa un veritable repas de la natura, historia geologica, vegetal, animal, paleontologica i demes. Aquesta part es la mes interesant amb diorames espectaculars. Molt didactic tot.
Buenu doncs, s'ha m'acaba el temps i dintre de poc tindre algu reclamant-me el lloc.
Apa, fins un altre.
Salut i petons!
Enric
diumenge, 24 d’abril del 2011
DINS EL CANADA PROFUND (TERRITORI SIOUX)
Hola amics i amigues!
Despres d'un llarg viatge (2 dies amb tren). He arribat per fi a Winnipeg, al bellmitg de Canada, aquest maravellos pais.
El viatje de Quebec fins a Toronto va ser mes o menys rapid - tant sols uns 500 Km. + o - -, els trens comodes i el personal molt amable. Pero lo bo ha sigut de Toronto a Winnipeg.
El tren es diu Canadian i es com una mena de talgo pero millor. D'entrada he de comentar que el viatge de Quebec a Vancouver ha costat 505 $ canadencs (428 eurus), pero val la pena. Com deia el Canadian es com un talgo, pero, com esta preparat per fer la travesa de tot el pais tu pagues un billet amb les parades programades que vulguis, tens dos seients per dormir ( economy class ), restaurant no gaire car, bar, zona panoramica per disfrutar del paisatje i un personal molt amable i amb nocions de l'espanyol.
Val a dir que els seients son sofas, preparats per dormir (ches longe incorporada) i una distancia entre ells de quasi 80 cm.
Pero lo millor es el paisatge... increiblement wonderfoul.
El viatje Toronto-Winnipeg va comensar el dia 21 a les 22:00 i he arribat avui, 23 d'abril, a les 8:00.
1950 Km. en total. Cansat... pero alucinat.
A Toronto vaig ser-hi 5 hores fins a agafar el tren cap a Winnipeg. Que voleu que us digui. Si heu vist pel.licules americanes de polis o de negocis es un dels decorats habituals. Grans torres de vidre i metall, fast-food per tot arreu, moltisima inmigracio, negres amb radio-cassetes gegants - ai no!, ara porten i-phones i cascos gegants -, etc. etc. No em va agradar gaire, sobretot perque vaig tindre de carregar amb la motxila tota l'estona ja que no hi ha cap mena de consigna on deixar l'equipatge.
Espero que aquest cop pugui penjar les fotos i aixi veureu alguna cosa (no sigui que penseu que tot m'ho invento desde Barna).
Winnipeg es una ciutat petita, d'uns 300.000 habitants, mes o menys com Zaragossa, pero versio Canadenc/Ianky. L'activitat mes important es de caire cultural, musica, ballet, artistes, i potser mes coses, ja us dire.
No te gaire cosa per veure pero, de moment, a l'alberg hi ha un pub i aquesta nit hi ha rock-show, es a dir, toca un grup local cap a les 10 de la nit.
He de comentar que aqui son set hores menys, per tant, a la data de publicacio que figura al bloc li treieu set hores i tindreu l'hora en que us escric aquets cronica.
Doncs de moment res mes...
Apa, salut i amor per a tothom!
Enric
PD: Aquest teclat es pitxor, no hi ha accents ni hosties. El meu angles millora molt poquet a poquet, espero evolucionar aviat. De totes menes, la gent es amable i comprensiva.
Despres d'un llarg viatge (2 dies amb tren). He arribat per fi a Winnipeg, al bellmitg de Canada, aquest maravellos pais.
El viatje de Quebec fins a Toronto va ser mes o menys rapid - tant sols uns 500 Km. + o - -, els trens comodes i el personal molt amable. Pero lo bo ha sigut de Toronto a Winnipeg.
El tren es diu Canadian i es com una mena de talgo pero millor. D'entrada he de comentar que el viatge de Quebec a Vancouver ha costat 505 $ canadencs (428 eurus), pero val la pena. Com deia el Canadian es com un talgo, pero, com esta preparat per fer la travesa de tot el pais tu pagues un billet amb les parades programades que vulguis, tens dos seients per dormir ( economy class ), restaurant no gaire car, bar, zona panoramica per disfrutar del paisatje i un personal molt amable i amb nocions de l'espanyol.
Val a dir que els seients son sofas, preparats per dormir (ches longe incorporada) i una distancia entre ells de quasi 80 cm.
Pero lo millor es el paisatge... increiblement wonderfoul.
El viatje Toronto-Winnipeg va comensar el dia 21 a les 22:00 i he arribat avui, 23 d'abril, a les 8:00.
1950 Km. en total. Cansat... pero alucinat.
A Toronto vaig ser-hi 5 hores fins a agafar el tren cap a Winnipeg. Que voleu que us digui. Si heu vist pel.licules americanes de polis o de negocis es un dels decorats habituals. Grans torres de vidre i metall, fast-food per tot arreu, moltisima inmigracio, negres amb radio-cassetes gegants - ai no!, ara porten i-phones i cascos gegants -, etc. etc. No em va agradar gaire, sobretot perque vaig tindre de carregar amb la motxila tota l'estona ja que no hi ha cap mena de consigna on deixar l'equipatge.
Espero que aquest cop pugui penjar les fotos i aixi veureu alguna cosa (no sigui que penseu que tot m'ho invento desde Barna).
Winnipeg es una ciutat petita, d'uns 300.000 habitants, mes o menys com Zaragossa, pero versio Canadenc/Ianky. L'activitat mes important es de caire cultural, musica, ballet, artistes, i potser mes coses, ja us dire.
No te gaire cosa per veure pero, de moment, a l'alberg hi ha un pub i aquesta nit hi ha rock-show, es a dir, toca un grup local cap a les 10 de la nit.
He de comentar que aqui son set hores menys, per tant, a la data de publicacio que figura al bloc li treieu set hores i tindreu l'hora en que us escric aquets cronica.
Doncs de moment res mes...
Enric Esparza... Winnipeg city... Pesol Negre news!!
Apa, salut i amor per a tothom!
Enric
PD: Aquest teclat es pitxor, no hi ha accents ni hosties. El meu angles millora molt poquet a poquet, espero evolucionar aviat. De totes menes, la gent es amable i comprensiva.
dimecres, 20 d’abril del 2011
BON NADAL A TOTHOM!!
Benestimats companys/nyes.
No, no m'he tornat boig, es que sembla que hagi arribat el nadal amb tanta neu que està caient avui. Espero que pari a la tarda i surti una mica el solet perque demà haig d'agafar el tren cap a Winnipeg a les 5:30 del matí.
Aquí la primavera també esta boja. Ahir va fer un dia de sol espatarrant i una temperatura d'alló mes agradable, i avui...
Cambiant de tema. Acabo de tenir una conversa molt interessant amb un noi natural de Honk Kong (s'escriu així?). Em parlat de Luís Bunyuel, d'en Lorca, de les diferències entre América del sud i la del nord, de Libia... i també de l'identitat nacional de Quebec. Coneix una miqueta lo que passa amb Catalunya pero va una mica despistat ja que creu que hi ha un moviment revolucionari pro independentista, similar a la revolució cubana. He intentat explicar-li una miqueta lo que passa pero avisant-lo que jo no hi participo gaire ja que soc mes aviat àcrata - ja hem coneixeu -.
D'altre banda, comen¢o a veure els contrastos de la societat del nord d'América. Per exemple, a Quebec, una zona amb riquesa i altament desnvolupada, trobes bastanta gent jove (de 20 a 30 anys) demanant pel carrer. No s'hi veuen avis perque suposo que estàn mes protegits o bé el fred els elimina. Tanmateix, a les botigues i comer¢os trobes cartellets demanant gent per treballar...!!??.
Ahir vaig anar al museu de la Civilització de Quebec. Vaig veure la part principal, dedicada a la història del Canada i més concretament de la part francófona. Repassa tota la história i, al final, es la part de lo que ells enomenen ''la revolution tranquile''. Aquesta 'revolució' es ni mes ni menys que el moviment independentista del Quebec, assumit per bona part de la gent - mes que a Catalunya -. Suposo que té molt a veure que, si bé tothom parla anglés, la llengua d'us quotidià i el caràcter de la gent es totalment francès, contrapossat a l'anglosaxó. Aquí venen moltíssims francesos a fer turisme i per estudiar a l'universitat Laval. Estàn com a casa.
L'altre part del museu anava dedicada a una interessant exposició franco-belga anomenada 'Dieu (x), modes d'emploi' (Deu (s), manual d'usuari).
Molt interessant repas de les religións més importants del mon, amb muntatges audivisuals i interactius, amb exposició d'objectes sagrats o invocants buscant les similituts i diferències entre elles. També està inclosa la visiò atea i agnòstica. Molt bona, de debò.
Apa, de moment ja n'hi ha prou. El proper missatge espero poder cambiar el fons ja que sembla que des de demà el temps cambia cap a millor.
Salut!
Enric.
PD: Sembla que hi ha gent que té problemes amb l'enviament de comentaris i d'altres no. Sugereixo al que tenen problemes que surtin de l'entrada on volen comentar, tornin a la pàgina principal i tornin a entrar-hi. Potser al segon o tercer cop podran publicar el comentari. A mí em pasava i fent aixó aconseguia publicar. Sinò, aquí teniu el meu e-mail:
enric.esparza@gmail.com
Disculpeu les molésties - crec que alienes a la meva voluntat -. Un petó a tots i a totes (sobretot a totes).
No, no m'he tornat boig, es que sembla que hagi arribat el nadal amb tanta neu que està caient avui. Espero que pari a la tarda i surti una mica el solet perque demà haig d'agafar el tren cap a Winnipeg a les 5:30 del matí.
Aquí la primavera també esta boja. Ahir va fer un dia de sol espatarrant i una temperatura d'alló mes agradable, i avui...
Cambiant de tema. Acabo de tenir una conversa molt interessant amb un noi natural de Honk Kong (s'escriu així?). Em parlat de Luís Bunyuel, d'en Lorca, de les diferències entre América del sud i la del nord, de Libia... i també de l'identitat nacional de Quebec. Coneix una miqueta lo que passa amb Catalunya pero va una mica despistat ja que creu que hi ha un moviment revolucionari pro independentista, similar a la revolució cubana. He intentat explicar-li una miqueta lo que passa pero avisant-lo que jo no hi participo gaire ja que soc mes aviat àcrata - ja hem coneixeu -.
D'altre banda, comen¢o a veure els contrastos de la societat del nord d'América. Per exemple, a Quebec, una zona amb riquesa i altament desnvolupada, trobes bastanta gent jove (de 20 a 30 anys) demanant pel carrer. No s'hi veuen avis perque suposo que estàn mes protegits o bé el fred els elimina. Tanmateix, a les botigues i comer¢os trobes cartellets demanant gent per treballar...!!??.
Ahir vaig anar al museu de la Civilització de Quebec. Vaig veure la part principal, dedicada a la història del Canada i més concretament de la part francófona. Repassa tota la história i, al final, es la part de lo que ells enomenen ''la revolution tranquile''. Aquesta 'revolució' es ni mes ni menys que el moviment independentista del Quebec, assumit per bona part de la gent - mes que a Catalunya -. Suposo que té molt a veure que, si bé tothom parla anglés, la llengua d'us quotidià i el caràcter de la gent es totalment francès, contrapossat a l'anglosaxó. Aquí venen moltíssims francesos a fer turisme i per estudiar a l'universitat Laval. Estàn com a casa.
L'altre part del museu anava dedicada a una interessant exposició franco-belga anomenada 'Dieu (x), modes d'emploi' (Deu (s), manual d'usuari).
Molt interessant repas de les religións més importants del mon, amb muntatges audivisuals i interactius, amb exposició d'objectes sagrats o invocants buscant les similituts i diferències entre elles. També està inclosa la visiò atea i agnòstica. Molt bona, de debò.
Apa, de moment ja n'hi ha prou. El proper missatge espero poder cambiar el fons ja que sembla que des de demà el temps cambia cap a millor.
Salut!
Enric.
PD: Sembla que hi ha gent que té problemes amb l'enviament de comentaris i d'altres no. Sugereixo al que tenen problemes que surtin de l'entrada on volen comentar, tornin a la pàgina principal i tornin a entrar-hi. Potser al segon o tercer cop podran publicar el comentari. A mí em pasava i fent aixó aconseguia publicar. Sinò, aquí teniu el meu e-mail:
enric.esparza@gmail.com
Disculpeu les molésties - crec que alienes a la meva voluntat -. Un petó a tots i a totes (sobretot a totes).
diumenge, 17 d’abril del 2011
HE TORNAT A L'HIVERN
Ahir al vespre, mentre la gent estaba al bar de l'Alberg veient un partit de hockey gel molt trascendent - es l'esport nacional - es va posar a nevar.
Ho ha fet quasi tota la nit i han caigut uns 6-8 cm. Al menys no feia tant fred.
La motxila hem va arribar per fi ahir a la tarda. Tot correcte.
Estic pensant en anar-men cap a l'oest, a Vancouver. Al menys allà no neva i s'està millor. Avui miraré d'agafar el bitllet.
Fins un altre.
Salut!
PD: Lo de las fotos es complicadillo, aviam si avui ho sol.luciono.
Ho ha fet quasi tota la nit i han caigut uns 6-8 cm. Al menys no feia tant fred.
La motxila hem va arribar per fi ahir a la tarda. Tot correcte.
Estic pensant en anar-men cap a l'oest, a Vancouver. Al menys allà no neva i s'està millor. Avui miraré d'agafar el bitllet.
Fins un altre.
Salut!
PD: Lo de las fotos es complicadillo, aviam si avui ho sol.luciono.
dissabte, 16 d’abril del 2011
DIA 1, DESPRÈS D'UNA ARRIBADA DURILLA
Ja soc al Quebec!, concretament a la ciutat de Quebec.
Ahir, desprès d'un viatje esgotador vaig aterrar a Quebec i,... oh!, la motxila facturada no hi va arribar. Es veu que travessar la frontera per a una motxila es realment farragòs i es va quedar a Montreal. Segurament arribarà avui.
Aquì encara fa fred, es mès, hi ha ha neu pels carrers, amuntegada per els recons, pero encara n'hi ha.
Estic esbarellant-me amb el francès, pero, per sort, la gent es mes o menys amable i quasi tothom parla anglès. Quebec, tot hi essent la part "indepe" del Canadà, li passa com Catalunya, pero mès greu encara, està rodejada d'anglòfons.
Es destacable que no s'hi veu gaire policia pel carrer; molta menys que a Barna, per exemple. Es respira, al menys en la part vella, un ambient molt relaxat i tranquil.
Avuì aprofitarè per preparar la meva sortida cap a l'oest. El bitllet de tren el tinc de reservar tres dies avans de marxar. Tambè hi ha una visita guiada per la ciutat vella organitzada per l'Alberg. Lo que no sè es si podrè veure el Barsa (es rar, aquest teclat no tè la c trencada i d'altres signes).
Una abrasada a tothom (no vull que us cremeu!!, tant sols es lo que he dit abans).
Salut!
PD: Intentarè penjar fotos, 'avore' que surt.
Ahir, desprès d'un viatje esgotador vaig aterrar a Quebec i,... oh!, la motxila facturada no hi va arribar. Es veu que travessar la frontera per a una motxila es realment farragòs i es va quedar a Montreal. Segurament arribarà avui.
Aquì encara fa fred, es mès, hi ha ha neu pels carrers, amuntegada per els recons, pero encara n'hi ha.
Estic esbarellant-me amb el francès, pero, per sort, la gent es mes o menys amable i quasi tothom parla anglès. Quebec, tot hi essent la part "indepe" del Canadà, li passa com Catalunya, pero mès greu encara, està rodejada d'anglòfons.
Es destacable que no s'hi veu gaire policia pel carrer; molta menys que a Barna, per exemple. Es respira, al menys en la part vella, un ambient molt relaxat i tranquil.
Avuì aprofitarè per preparar la meva sortida cap a l'oest. El bitllet de tren el tinc de reservar tres dies avans de marxar. Tambè hi ha una visita guiada per la ciutat vella organitzada per l'Alberg. Lo que no sè es si podrè veure el Barsa (es rar, aquest teclat no tè la c trencada i d'altres signes).
Una abrasada a tothom (no vull que us cremeu!!, tant sols es lo que he dit abans).
Salut!
PD: Intentarè penjar fotos, 'avore' que surt.
dimecres, 13 d’abril del 2011
NERVIS, NOVES SENSACIONS I MOLTA IL·LUSIÓ
Hola amigues i amics.
Per fí arriba el gran dia. Per fí deixo enrera - de moment - tot alló que em va impulsar la sortida d'aquest país.
Deixo enrera engoixes, desesperança i manca d'il·lusió en la meva vida.
S'obra una nova etapa on, en la mesura de les meves possibilitats, recaragaré piles, tornaré - suposo - a gaudir de la llibertat (en minúscules) d'anar allà on cregui que podré seguir sent aprenent de vida, allá on l'únic valuòs es seguir estar viu. Per disfrutar, per sentir, per estimar... potser per patir...
Aquesta barreja es la que sento en aquests moments. Espero que no canvii.
Si us plau, només prego que sigueu sicers. Es potser la virtud que mes necessito en les persones que m'envolten.
Apa, endevant les hatxes!
Salut!
Enric
Per fí arriba el gran dia. Per fí deixo enrera - de moment - tot alló que em va impulsar la sortida d'aquest país.
Deixo enrera engoixes, desesperança i manca d'il·lusió en la meva vida.
S'obra una nova etapa on, en la mesura de les meves possibilitats, recaragaré piles, tornaré - suposo - a gaudir de la llibertat (en minúscules) d'anar allà on cregui que podré seguir sent aprenent de vida, allá on l'únic valuòs es seguir estar viu. Per disfrutar, per sentir, per estimar... potser per patir...
Aquesta barreja es la que sento en aquests moments. Espero que no canvii.
Si us plau, només prego que sigueu sicers. Es potser la virtud que mes necessito en les persones que m'envolten.
Apa, endevant les hatxes!
Salut!
Enric
dissabte, 2 d’abril del 2011
PROBLEMES SOLUCIONATS
Hola amics i amigues.
Per fí he pogut solucinar els problemes d'accés per a tothom als comentaris.
Només teniu de seleccionar ANONIM al vostre perfil d'entrada. Aixó vol dir que es publicará amb aquest nom.
Per tant, us demano que signeu els vostres comentaris amb el vostre nom com a mínim, per així poder saber qui l'escrit.
També he habilitat que podeu enviar per e-mail lo que volgueu als vostres amics-contactes. Es una petita icona amb un sobret i una fletxa.
Apa, continuarem treballant, mes o menys.
Enric
Per fí he pogut solucinar els problemes d'accés per a tothom als comentaris.
Només teniu de seleccionar ANONIM al vostre perfil d'entrada. Aixó vol dir que es publicará amb aquest nom.
Per tant, us demano que signeu els vostres comentaris amb el vostre nom com a mínim, per així poder saber qui l'escrit.
També he habilitat que podeu enviar per e-mail lo que volgueu als vostres amics-contactes. Es una petita icona amb un sobret i una fletxa.
Apa, continuarem treballant, mes o menys.
Enric
Subscriure's a:
Missatges (Atom)