AL COR DE LA BESTIA

Hola, estimats amics i amigues!

El titol d'aquest escrit es en referencia a un llibre que vaig llegir fa uns tres o quatre anys, es deia "viaje al corazon de la bestia". Tractaba sobre un viatje que van fer la gent del col.lectiu Baladre per els USA, amb contactes amb la gent de Food no Bombs i diversos col.lectius socials i acrates del pais. El llibre reflecteix perfectament com es la societat americana envers els mes desfavorits i com unes quantes persones tractaven d'ajudar-los. Molt critic amb el sistema capitalista (la Bestia).

Doncs be, ara soc aqui i veig en primera persona la gran cuantitat de gent que les passa magres, estan malalts mentalment molts i no tenen on viure i casi ni per menjar. Sembla mentida on en un pais a on hi ha abundancia de tot i el menjar es relativament barato no hi hagi cap lloc on atendre aquestes persones. Molt dur.

Camvien de tema. Ahir vaig sortir una miqueta per Portland a la nit i vaig veure diversos llocs on hi ha musica en viu de variats estils. Concretament vaig anar a un lloc que s'en diu Ash Saloon on vaig veure l'estrena d'un curt fet per gent d'aqui amb el tema dels zombies com a fons. Bastant ben produit pero el contingut... pse, pse. Despres va tocar un duo - noi i noia -, que feien musica minimalista. Originals pero poc convincents. La birra a 5 dolars.
Despres vaig anar a un bareto - gran, molt gran - que es deia Dante's. Vaig pagar l'entrada (18 dolars, uns 13 eurus) per veure el grup que estava tocant, es deien Loudness. Heavy  japones d'altissima cualitat. No tenien res a envejar a Judas Priest. La meva amiga Loli Antunez hagues disfrutat com una boja. Vaig disfrutar molt. La birra a 3 dolars (una mica mes car que el Trenca).

Avui he anat al mercat d'artesania i he comprat especies pel menjar. Molt bones i ben variades. Despres he anat a veure quan valien els laptops i he anat a un magatzem d'oficina del centre. Els he trobat cars tot i que costerien al canvi uns 200 eurus, pero se que aqui es poden trobar mes baratos. Probare a buscar en un altre lloc o be esperare a Sant Francisco.

Val doncs, per avui de moment res mes. Despres vaig de baretos amb una sortida organitzada per l'alberg amb un munt de noies i algun noi. Ja us explicare.

Salut!
Enric

PD: Per cert, la part de la ciutat on esta l'alberg es mes o meny maca, la resta no sembla gaire interesant.

ADEU CANADA!, FINS UN ALTRE!...

Tingueu un bon dia, amics i amigues!

Avui es el meu darrer dia pel Canada. N'en vaig amb tristesa ja que he passat bons moments aqui i he arribat a fer un xic d'amistat, sobertot amb la Sara, una dona una mica mes gran que jo, culta, d'esquerres, agnostica, molt solidaria i, a mes, sap espanyol i frances.
De seguida, quan la vaig coneixer al Yale club, es va oferir a ajudar-me amb lo que calgues. Hen va presentar gent i hem va suggerir llocs on anar. Molt servicial la dona.
Despres d'unes cuantes i llargues converses sobre la societat canadenca i europea, la historia i el moment dificil internacionalment parlant, vam parlar de mi i d'ella. Jo ja veia que estava malalta pero despres hem va confessar que tenia esclerosi multiple. Que la medicina havia avansat bastant i que la seva esperansa de vida havia millorat era el factor que l'hi donava forses.
Avui la convidare a dinar per despedir-ne d'ella i desitjar-li sort.

La veritat, potser algun dia tornare a Vancouver. Es una ciutat fantastica i el lloc perfecte per sortir cap el Yukon, les Rocalloses i la costa nord del Canada.

Cambiem de tema. Dema surto cap a ianquilandia. Anire a Portlan on, de moment, passare 3 dies, es possible que despres vagi a Sacramento uns altres 3 per preparar-li el terreny a la Eulalia, que anira a competir el proper Juny. Eulalia!, ja t'explicare...

Per sort vaig poder reservar a Sant Francisco a partir del 13, perque avans tot estava ple.

Be, seguidors del meu bloc i d'altres, que us vagi be tot i que lo dolent de la vida us sigui lleu. Petons, records i abrasades. Sigueu felisos!!.

Salut!

Enric