CIUTAT DE PANAMÁ, CIUTAT REFUNDADA.

Hola de nou, amigues i amics seguidors!.

En aquest escrit us parlaré de la meva estada a Ciutat de Panamà, la capital mes segura de Centre-Amèrica.
He passat uns 3 dies i mig en aquesta ciutat costera, tan important pel mon ja que es la porta del sud al mar del nord. M'explico, a Panamà ciutat es on hi ha la entrada del Pacífic del indispensable Canal de Panamà, l'obra d'enginyeria de Ferdinand de Lesseps que va ser inicialment construïda per una companyia francesa i acabada per una companyia nord-americana degut a la fallida de la primera.

Aquest fet va ser clau en la preponderància dels EEUU al centre i a tota Amèrica, així com en el domini del comerç mundial ja que, per construir-lo, els EEUU van obligar a Panamà la cessió dels drets d'explotació del mateix per un molt llarg període de temps així com la sobirania de la zona del canal, amb l'afegit del dret a intervenció militar del país quan els EEUU ho consideressin necessari.

Per sort, un dels dictadors de Panamà, l'Omar Torrijos - pujat al poder amb l'ajuda dels ianquis - va poder reduir i posar data a la cessió del canal a Panamà. Això va ser l'inici de la independència nominal i econòmica del país. El canal va ser traspassat el desembre de l'any 2000 enmig d'una festa gran per a la població. L'Omar Torrijos es un dels pocs dictadors al qual el poble va agrair sincerament varis dels seus dictats. Actualment te places i parcs naturals amb el seu nom.

Be, feta la petita, i segurament no del tot correcte, introducció històrica, anem a parlar de la ciutat del present.

Ja en van comentar que Panamà es una de les poques, sinó la única, capital visitable de tota centre-Amèrica. Es segura, te història, un centre històric habitat i les ruïnes de la antiga ciutat. Aquesta darrera, la antiga ciutat de Panamà, va ser destruïda pel "simpàtic" bucaner Henry Morgan i ho va fer d'una manera ràpida i sistemàtica, deixant ben poca cosa dempeus. Ho va tindre fàcil ja que els espanyols creien que mai ningú atacaria la ciutat i no van construir cap defensa important. Però ja veiem que estaven equivocats i la cobdícia i les ganes de debilitar a les colònies espanyoles per part dels anglesos la van fer un objectiu mes. Avui en dia es poden visitar les ruïnes (quatre pedres) i bastant allunyades del centre històric actual que es va assentar a l'altra banda de la badia i amb construccions defensives que evitessin un altre incursió destructora dels pirates i bucaners anglesos i francesos. Tot i que no ho van evitar del tot ja que va ser atacada diversos cops posteriorment, però sense la destrucció causada pel Morgan dels nassos.

Com veieu m'encanta la història i els meus escrits sempre es desvien cap aquest cantó. Ho sento pels que no els interessa gaire, però soc així.

La Panamà actual es una ciutat viva i alegre. Passejar pel "casco viejo" es molt gratificant i agradable i la gent sempre està de bon grat per ajudar-te amb les indicacions i lo que faci falta. Se'ls hi nota que tenen ganes d'agradar i crear un bon clima pel turisme. Una cosa a part es la qüestió dels preus, a la zona turística son preus per turistes, es a dir, desorbitats. Per exemple, si un cafè a un barri normal val menys de mig dolar - la moneda es el dolar, però amb monedes fraccionàries de balboas i de dolar, tot una mica barrejat - al "casco viejo" val de 2 dol·lars en amunt.
Lo mateix passa en el menjar. Si de normal pots menjar be per 4 o 5 dol·lars, a la zona turística prepara uns 20. Sort que m'agrada caminar i m'he pogut estalviar uns bons calerons en menjar i taxis.

A Panamà he fet un amic. He conegut al Renatto, un panameny, net de gallec i fill de un sicilià, veí del "casco viejo". Un fanàtic del Barça que li cau la baba quan parla del equip del seu cor. Te actualment 66 anys i es ex-militar. Li encanta la història i vam mantenir unes bones converses parlant de aquests dos temes principalment. El vaig conèixer a un local de HIP-HOP que hi a al "casco viejo" on vaig anar de marxa el dissabte passat.

Aquella nit vaig anar primer a un restaurant (no a sopar) que hem van dir que hi havia música en directe. Però al arribar, després de pagar 3 dol·lars al taxi, hem van demanar 5 dol·lars d'entrada, vaig pagar i hem vaig prendre una cervesa mentre esperava que comencessin a tocar. Començaven a les 12 de la nit i eren dos quarts d'onze. Vaig pagar la exagerada quantitat de 3,25 dol·lars per una cervesa i vaig sortir a donar un volt. Cal a dir que es una zona molt segura ja que al "casco viejo" hi ha la residència presidencial i, per tant, està ple de vigilància policial.

Caminant, caminant, hem vaig trobar amb el local "la Vecindad", un lloc que semblava el pati d'una casa okupada però amb força ambient del que m'agrada. Allí vaig trobar al Renatto. Per entrar  en demanaven 3 dol·lars i, sospesant la diferència, vaig tornar al primer local per si en volien tornar els calers. Ho vaig aconseguir i vaig poder així reprogramar la nit.

Cal a dir que "la Vecindad" era el local de trobada dels col·lectius de joves i veïnals que s'oposaven a la construcció de la "cinta costera", una obra faraònica que consistia en la construcció d'una autopista per sobre el mar per unir de forma ràpida la allargada ciutat de Panamà. Això implica la destrucció de part del "casco viejo" i provoca una forta oposició veïnal. Vaig fer una foto a una pintada que, a sobre d'un munt de escombraries deia així: "No hay dinero para baldes de basura y sí para autopistas ilegales". A tot arreu i han banderetes amb les paraules "RelleNO, no a la cinta costera".

També es necessari aclarir que al país la energia elèctrica la porta Gas Natural-Fenosa i les empreses constructores espanyoles - Ferrovial i altres màfies - tenen força ma en el govern. Així els hi va...

Vinga companys i companyes, deixo de queixar-me i de fer denúncia del neo-colonialisme del capitalisme espanyol i us deixo per avui.

Ah!, s'hem oblidava. Tinc una nota negativa a afegir, ahir, per un descuit meu, hem van robar la càmera de fotos amb toootes les fotos de la ciutat de Panamà, i, ja que encara no les havia passat al ordinador, us quedeu sense fotos de la ciutat. Miraré d'aconseguir baixar algunes que el taxista que m'ha portat al aeroport ha penjat al web de l'hostal Mamallena. Per tant, les que veureu no les hi fet jo.
Per la càmera no hi ha problema, he comprat una de nova al duty free del aeroport, això m'obligarà a avançar en alguns dies el meu retorn, si no aconsegueixo estalviar els 150 dol·lars que m'ha costat.

Canviant de tema, avui he trepitjat per primer cop terra de sud-Amèrica. Ara soc a la preciosa i calenta ciutat de Cartagena de Indias, un lloc on sempre havia volgut vindre i que ara, per fi, he arribat. Espero poder escriure un bon comentari d'aqui a uns dies.

Vinga, ara si... Salut i Força!

A reveure!...

Enric

BOQUETE AL PRECIÓS DISTRICTE DE CHIRIQUI, PANAMÀ

Hello my friends!

Com veieu no deixo de submergir-me en l'anglès ja que Panamà te forta presència de turistes de tot el mon i, també i per variar, de ianquis. Per tant l'idioma imperant es l'anglès si et vols comunicar amb d'altres viatgers. Per sort hi han uns quants que han desenvolupat una mica (o bastant) el castellà i la població et parla bàsicament en castellà, a diferència de Costa Rica.

Be, a lo que anàvem.
Boquete es un petit poblet situat dins d'una antiga caldera volcànica ara convertida en una vall molt fèrtil, plena de cafetals i d'altres plantacions com ara la patata (som a 1835 metres snm).
Aquesta vall poblada en un inici per espanyols quan encara era colònia i desprès per alemanys que es van dedicar al cultiu del cafè, es ara un destí predilecte per la segona residència de ianquis i algun que altre europeu, on compren a preu baix terrenys, eliminen cafetals i edifiquen xalets, mes o menys luxosos.

Lo cert es que la temperatura ronda els 18-25 graus tot l'any i, a part de la època plujosa (l'hivern d'aquí) que es aquests mesos de juliol a novembre - ara, a l'agost, plou cada dia des de les 11 del matí fins les 7 de la tarda a intervals, l'octubre i novembre es tot el dia -, la resta de l'any gaudeix de sol i de pluges esporàdiques amb temperatura molt agradable. Tot es molt verd i alguns el qualifiquen de paradís.

Es aquest l'únic destí - fora de Panamà city on aniré demà a la nit - que gaudiré d'aquest país. Per tant, no passaré per Bocas del Toro al Carib ni aniré cap a les illes del sud (San Blàs) on va tothom.
Ho sento, però com ja us vaig dir, no hem queda gaire temps i he de travessar tota sud-Amèrica.

Ahir vaig anar pel meu compte a la Cascada Escondida per gaudir una mica del parc nacional Volcan Barú i l'altre dia vaig anar a un preciós jardí privat que es diu El Explorador, situat a la comunitat que es diu Jaramillo Alto, a uns 5 km costa amunt. En aquest últim hem van cobrar 5 dol·lars, però valia la pena.
El Explorador es un jardí força gran i ben cuidat, aprofitant la vegetació natural i amb la gespa tallada. Ple de ninots, cartells amb frases ben encoratjadores que estimulen les ganes de viure i fan pensar. Es, com li diuen aquí, un jardí de reciclatge, ja que aprofiten tota mena de trastos vells i rova vella per donar-li un us que dona una vida especial a l'entorn. Vaig sortir-ne ben satisfet i amb un somriure d'orella a orella.

L'altre visita, la de la Cascada Escondida situada al Alto Quiel, també hem va satisfer molt i va ser una aventureta.
Vaig començar demanant-li al conductor del "busito" que hem deixés a la porta de la Finca Lérida (es diu així per alguna cosa) per fer una ullada. Vaig veure que la dita finca era un complex hoteler i de restauració, amb activitats diverses i... força car.

Un cop satisfeta la meva catalana curiositat, vaig dirigir-me cap a la cascada. Vaig fer uns 4 km per la carretera fins trobar la entrada al parc i, cap amunt que es tard i vol plaure!.
Això darrer era ben cert ja que hem vaig assabentar quan vaig agafar el "busito" que eren les 10 del matí. Una sorpresa per a mi ja que jo pensava que eren les 9. ¡Portava 2 dies a Panamà i encara no sabia que hi havia una hora de diferència amb Costa Rica!. Vaja "despiste" el meu!.

Per tant, si no volia que m'agafes la pluja tenia que espavilar-me. Hi ha l'afegit que es te de creuar el rierol al menys unes 8 vegades i, quan plou, l'aigua puja espectacular-ment de nivell i quasi no es possible creuar-lo, sobretot arribant a la cascada i el darrer cop abans de sortir perquè no hi han ponts. Per sort vaig fer el recorregut de uns 50 minuts des de la carretera sense pluja, deixant les fotos per la tornada, per si de cas.

Però la pluja no va faltar a la cita i, quan hem faltaven uns quinze minuts per arribar a la parada i a resguard i just desprès d'haver sortit del sender del bosc, va fer acte de presencia. En forma de pluja fina en un principi i, desprès "in crecendo".
Vaig arribar a la parada ben moll, però feliç per haver gaudit d'un altre espectacular escenari de la pell de la nostra mare Gaia.

Alguns pensareu, "aquest Enric es perd la "veritable" diversió de les tirolines, dels banys en les aigües termals del volcà i de les excursions guiades per veure animals". Es veritat, però, com sabeu, no tinc gaire pressupost i tinc per davant molts quilometres de viatge. Potser un altre cop podré tornar i fer-ho amb companyia d'algun   de vosaltres, ara estic emmagatzemant informació molt valuosa per a un possible futur. Meu o de algú altre que hi vulgui vindre per aquí o allà on hagi passat.

Vinga amics, us deixo per que se que esteu de festes o amb els preparatius. Al menys tinc la esperança que llegiu això mentre us recupereu de la "goma" del dia abans. Je, je, je...

Salut, petons, abraçades i... força companys!.

Enric