CIUTAT DE PANAMÁ, CIUTAT REFUNDADA.

Hola de nou, amigues i amics seguidors!.

En aquest escrit us parlaré de la meva estada a Ciutat de Panamà, la capital mes segura de Centre-Amèrica.
He passat uns 3 dies i mig en aquesta ciutat costera, tan important pel mon ja que es la porta del sud al mar del nord. M'explico, a Panamà ciutat es on hi ha la entrada del Pacífic del indispensable Canal de Panamà, l'obra d'enginyeria de Ferdinand de Lesseps que va ser inicialment construïda per una companyia francesa i acabada per una companyia nord-americana degut a la fallida de la primera.

Aquest fet va ser clau en la preponderància dels EEUU al centre i a tota Amèrica, així com en el domini del comerç mundial ja que, per construir-lo, els EEUU van obligar a Panamà la cessió dels drets d'explotació del mateix per un molt llarg període de temps així com la sobirania de la zona del canal, amb l'afegit del dret a intervenció militar del país quan els EEUU ho consideressin necessari.

Per sort, un dels dictadors de Panamà, l'Omar Torrijos - pujat al poder amb l'ajuda dels ianquis - va poder reduir i posar data a la cessió del canal a Panamà. Això va ser l'inici de la independència nominal i econòmica del país. El canal va ser traspassat el desembre de l'any 2000 enmig d'una festa gran per a la població. L'Omar Torrijos es un dels pocs dictadors al qual el poble va agrair sincerament varis dels seus dictats. Actualment te places i parcs naturals amb el seu nom.

Be, feta la petita, i segurament no del tot correcte, introducció històrica, anem a parlar de la ciutat del present.

Ja en van comentar que Panamà es una de les poques, sinó la única, capital visitable de tota centre-Amèrica. Es segura, te història, un centre històric habitat i les ruïnes de la antiga ciutat. Aquesta darrera, la antiga ciutat de Panamà, va ser destruïda pel "simpàtic" bucaner Henry Morgan i ho va fer d'una manera ràpida i sistemàtica, deixant ben poca cosa dempeus. Ho va tindre fàcil ja que els espanyols creien que mai ningú atacaria la ciutat i no van construir cap defensa important. Però ja veiem que estaven equivocats i la cobdícia i les ganes de debilitar a les colònies espanyoles per part dels anglesos la van fer un objectiu mes. Avui en dia es poden visitar les ruïnes (quatre pedres) i bastant allunyades del centre històric actual que es va assentar a l'altra banda de la badia i amb construccions defensives que evitessin un altre incursió destructora dels pirates i bucaners anglesos i francesos. Tot i que no ho van evitar del tot ja que va ser atacada diversos cops posteriorment, però sense la destrucció causada pel Morgan dels nassos.

Com veieu m'encanta la història i els meus escrits sempre es desvien cap aquest cantó. Ho sento pels que no els interessa gaire, però soc així.

La Panamà actual es una ciutat viva i alegre. Passejar pel "casco viejo" es molt gratificant i agradable i la gent sempre està de bon grat per ajudar-te amb les indicacions i lo que faci falta. Se'ls hi nota que tenen ganes d'agradar i crear un bon clima pel turisme. Una cosa a part es la qüestió dels preus, a la zona turística son preus per turistes, es a dir, desorbitats. Per exemple, si un cafè a un barri normal val menys de mig dolar - la moneda es el dolar, però amb monedes fraccionàries de balboas i de dolar, tot una mica barrejat - al "casco viejo" val de 2 dol·lars en amunt.
Lo mateix passa en el menjar. Si de normal pots menjar be per 4 o 5 dol·lars, a la zona turística prepara uns 20. Sort que m'agrada caminar i m'he pogut estalviar uns bons calerons en menjar i taxis.

A Panamà he fet un amic. He conegut al Renatto, un panameny, net de gallec i fill de un sicilià, veí del "casco viejo". Un fanàtic del Barça que li cau la baba quan parla del equip del seu cor. Te actualment 66 anys i es ex-militar. Li encanta la història i vam mantenir unes bones converses parlant de aquests dos temes principalment. El vaig conèixer a un local de HIP-HOP que hi a al "casco viejo" on vaig anar de marxa el dissabte passat.

Aquella nit vaig anar primer a un restaurant (no a sopar) que hem van dir que hi havia música en directe. Però al arribar, després de pagar 3 dol·lars al taxi, hem van demanar 5 dol·lars d'entrada, vaig pagar i hem vaig prendre una cervesa mentre esperava que comencessin a tocar. Començaven a les 12 de la nit i eren dos quarts d'onze. Vaig pagar la exagerada quantitat de 3,25 dol·lars per una cervesa i vaig sortir a donar un volt. Cal a dir que es una zona molt segura ja que al "casco viejo" hi ha la residència presidencial i, per tant, està ple de vigilància policial.

Caminant, caminant, hem vaig trobar amb el local "la Vecindad", un lloc que semblava el pati d'una casa okupada però amb força ambient del que m'agrada. Allí vaig trobar al Renatto. Per entrar  en demanaven 3 dol·lars i, sospesant la diferència, vaig tornar al primer local per si en volien tornar els calers. Ho vaig aconseguir i vaig poder així reprogramar la nit.

Cal a dir que "la Vecindad" era el local de trobada dels col·lectius de joves i veïnals que s'oposaven a la construcció de la "cinta costera", una obra faraònica que consistia en la construcció d'una autopista per sobre el mar per unir de forma ràpida la allargada ciutat de Panamà. Això implica la destrucció de part del "casco viejo" i provoca una forta oposició veïnal. Vaig fer una foto a una pintada que, a sobre d'un munt de escombraries deia així: "No hay dinero para baldes de basura y sí para autopistas ilegales". A tot arreu i han banderetes amb les paraules "RelleNO, no a la cinta costera".

També es necessari aclarir que al país la energia elèctrica la porta Gas Natural-Fenosa i les empreses constructores espanyoles - Ferrovial i altres màfies - tenen força ma en el govern. Així els hi va...

Vinga companys i companyes, deixo de queixar-me i de fer denúncia del neo-colonialisme del capitalisme espanyol i us deixo per avui.

Ah!, s'hem oblidava. Tinc una nota negativa a afegir, ahir, per un descuit meu, hem van robar la càmera de fotos amb toootes les fotos de la ciutat de Panamà, i, ja que encara no les havia passat al ordinador, us quedeu sense fotos de la ciutat. Miraré d'aconseguir baixar algunes que el taxista que m'ha portat al aeroport ha penjat al web de l'hostal Mamallena. Per tant, les que veureu no les hi fet jo.
Per la càmera no hi ha problema, he comprat una de nova al duty free del aeroport, això m'obligarà a avançar en alguns dies el meu retorn, si no aconsegueixo estalviar els 150 dol·lars que m'ha costat.

Canviant de tema, avui he trepitjat per primer cop terra de sud-Amèrica. Ara soc a la preciosa i calenta ciutat de Cartagena de Indias, un lloc on sempre havia volgut vindre i que ara, per fi, he arribat. Espero poder escriure un bon comentari d'aqui a uns dies.

Vinga, ara si... Salut i Força!

A reveure!...

Enric