BOQUETE AL PRECIÓS DISTRICTE DE CHIRIQUI, PANAMÀ

Hello my friends!

Com veieu no deixo de submergir-me en l'anglès ja que Panamà te forta presència de turistes de tot el mon i, també i per variar, de ianquis. Per tant l'idioma imperant es l'anglès si et vols comunicar amb d'altres viatgers. Per sort hi han uns quants que han desenvolupat una mica (o bastant) el castellà i la població et parla bàsicament en castellà, a diferència de Costa Rica.

Be, a lo que anàvem.
Boquete es un petit poblet situat dins d'una antiga caldera volcànica ara convertida en una vall molt fèrtil, plena de cafetals i d'altres plantacions com ara la patata (som a 1835 metres snm).
Aquesta vall poblada en un inici per espanyols quan encara era colònia i desprès per alemanys que es van dedicar al cultiu del cafè, es ara un destí predilecte per la segona residència de ianquis i algun que altre europeu, on compren a preu baix terrenys, eliminen cafetals i edifiquen xalets, mes o menys luxosos.

Lo cert es que la temperatura ronda els 18-25 graus tot l'any i, a part de la època plujosa (l'hivern d'aquí) que es aquests mesos de juliol a novembre - ara, a l'agost, plou cada dia des de les 11 del matí fins les 7 de la tarda a intervals, l'octubre i novembre es tot el dia -, la resta de l'any gaudeix de sol i de pluges esporàdiques amb temperatura molt agradable. Tot es molt verd i alguns el qualifiquen de paradís.

Es aquest l'únic destí - fora de Panamà city on aniré demà a la nit - que gaudiré d'aquest país. Per tant, no passaré per Bocas del Toro al Carib ni aniré cap a les illes del sud (San Blàs) on va tothom.
Ho sento, però com ja us vaig dir, no hem queda gaire temps i he de travessar tota sud-Amèrica.

Ahir vaig anar pel meu compte a la Cascada Escondida per gaudir una mica del parc nacional Volcan Barú i l'altre dia vaig anar a un preciós jardí privat que es diu El Explorador, situat a la comunitat que es diu Jaramillo Alto, a uns 5 km costa amunt. En aquest últim hem van cobrar 5 dol·lars, però valia la pena.
El Explorador es un jardí força gran i ben cuidat, aprofitant la vegetació natural i amb la gespa tallada. Ple de ninots, cartells amb frases ben encoratjadores que estimulen les ganes de viure i fan pensar. Es, com li diuen aquí, un jardí de reciclatge, ja que aprofiten tota mena de trastos vells i rova vella per donar-li un us que dona una vida especial a l'entorn. Vaig sortir-ne ben satisfet i amb un somriure d'orella a orella.

L'altre visita, la de la Cascada Escondida situada al Alto Quiel, també hem va satisfer molt i va ser una aventureta.
Vaig començar demanant-li al conductor del "busito" que hem deixés a la porta de la Finca Lérida (es diu així per alguna cosa) per fer una ullada. Vaig veure que la dita finca era un complex hoteler i de restauració, amb activitats diverses i... força car.

Un cop satisfeta la meva catalana curiositat, vaig dirigir-me cap a la cascada. Vaig fer uns 4 km per la carretera fins trobar la entrada al parc i, cap amunt que es tard i vol plaure!.
Això darrer era ben cert ja que hem vaig assabentar quan vaig agafar el "busito" que eren les 10 del matí. Una sorpresa per a mi ja que jo pensava que eren les 9. ¡Portava 2 dies a Panamà i encara no sabia que hi havia una hora de diferència amb Costa Rica!. Vaja "despiste" el meu!.

Per tant, si no volia que m'agafes la pluja tenia que espavilar-me. Hi ha l'afegit que es te de creuar el rierol al menys unes 8 vegades i, quan plou, l'aigua puja espectacular-ment de nivell i quasi no es possible creuar-lo, sobretot arribant a la cascada i el darrer cop abans de sortir perquè no hi han ponts. Per sort vaig fer el recorregut de uns 50 minuts des de la carretera sense pluja, deixant les fotos per la tornada, per si de cas.

Però la pluja no va faltar a la cita i, quan hem faltaven uns quinze minuts per arribar a la parada i a resguard i just desprès d'haver sortit del sender del bosc, va fer acte de presencia. En forma de pluja fina en un principi i, desprès "in crecendo".
Vaig arribar a la parada ben moll, però feliç per haver gaudit d'un altre espectacular escenari de la pell de la nostra mare Gaia.

Alguns pensareu, "aquest Enric es perd la "veritable" diversió de les tirolines, dels banys en les aigües termals del volcà i de les excursions guiades per veure animals". Es veritat, però, com sabeu, no tinc gaire pressupost i tinc per davant molts quilometres de viatge. Potser un altre cop podré tornar i fer-ho amb companyia d'algun   de vosaltres, ara estic emmagatzemant informació molt valuosa per a un possible futur. Meu o de algú altre que hi vulgui vindre per aquí o allà on hagi passat.

Vinga amics, us deixo per que se que esteu de festes o amb els preparatius. Al menys tinc la esperança que llegiu això mentre us recupereu de la "goma" del dia abans. Je, je, je...

Salut, petons, abraçades i... força companys!.

Enric