HE SORTIT DE L'EQUADOR... JA ERA HORA! (CRÒNICA DE QUITO)

Hola estimats i estimades!

Ja soc a Lima!.

Al final segueixo el viatge, però no com estava planejat. Ara soc a Lima, Perú, però només i soc de pas, el dissabte 29 agafo una avió cap a Buenos Aires, a l'Argentina. Sembla que el mal moment del viatge s'acabat, toquem fusta.

Com us vaig dir, deixo el Perú, Bolívia i Xile per un altre viatge, que espero hem sigui possible fer d'a qui a pocs anys... si la economia i la salut m'ho permeten.

La raó d'agafar l'avió es la comoditat, no tenia moltes ganes de estar-m'hi tres dies i mig a dalt d'un autocar, vista la experiència del viatge Quito-Lima. Se que es interessant i mes didàctic fer el viatge per terra, coneixes gent i paisatges. Però ja no tinc moltes ganes de fer-ho i prefereixo gastar-me una mica dels calers que hem queden i arribar abans i mes còmodament a un país que val la pena de visitar, encara que sigui només una mica. També tinc ganes de veure a la Mònica per que m'expliqui com li va la vida i els fets dels darrers temps a l'Argentina i, com no, hem faci de guia per Buenos Aires, una ciutat viva i preciosa, ja veureu.

Segurament també aniré a veure a la Roxanna i el Gabriel, una parella encisadora que vaig conèixer a Guatemala i que viuen a Rosario. També està la qüestió de si podré veure a la Ruth Grill, una preciosa noia de Mar del Plata i que vaig conèixer a Puerto Lopez.
En fi, no tinc gaire temps per veure un país tan gran, però faré lo possible i, si puc, aniré cap a les cascades de l'Iguazú, si la Mònica hem deixa.... je, je, je.

Be, espero poder donar-vos el plaer de gaudir d'unes fotos i uns comentaris dignes de un país tan maco.

Però anem amb la crònica de Quito i del viatge cap a Lima...

Si be Quito era un destí no programat, i els primers dies van ser una mica depriments degut als fets que ja coneixeu, he de dir que es una ciutat bastant maca i, relativament, segura. Això darrer es degut a que quasi no vaig sortir de la ciutat vella i colonial, que es la part mes vigilada i, si prens mesures adequades com no caminar sol pels carrers per la nit on cap a les deu o onze no hi ha ningú - caps de setmana inclosos -, no portar documents - tant sols fotocopies -, no dur gaires calers, no portar joies ni res de gaire valor i no fiar-te de ningú.

Per sort hi han petites "illes" que la policia vigila constant-ment, com, per exemple, "La Ronda", un carrer del barri vell molt ben restaurat i ple de restaurants i botigues d'artesania. Es un carrer turístic pero ben autèntic, amb un regust bohemi i molt animat els caps de setmana, i algun altre dia entremig, quan es omple de "quiteños" i de turistes nacionals i internacionals.

Allà, a "La Ronda", te el restaurant un "paisano" de Ripollet. Es el Fernando que, junt amb la seva dona equatoriana, la Lorena, tenen el restaurant "Can Ferran", on fan cuina espanyola i del país, juntament amb la beguda típica de la zona, el "canelaso", una beguda calenta feta de licor de canya, tarongina i sucre, si no recordo malament. El Fernando també fa uns magnífics entrepans de llom - una delícia que feia mesos que no havia menjat - i unes molt dignes paelles i fideuàs que, tenin en compte que els ingredients difereixen en gust als del Mediterrani (sobretot el peix i el marisc) tenen molt de mèrit. Tampoc podien faltar unes braves ben bones així com d'altres coses delicioses... i al preu equatorià, es clar.
Ells dos, el Fernando i la Lorena, hem van acollir com si fos un amic i, com es normal, vaig passar força hores en el seu restaurant. Tinc un molt agradable record d'ells i de la germana de la Lorena i el seu marit. Espero tornar a veure'ls algun dia, a l'Equador o a Catalunya. Un petó per a tots si llegiu això, Fernando i Lorena. Ah!, i un altre pel seu fillet Ferran, que no vaig tindre el gust de conèixer en persona però estava molt simpàtic vestit del Barça en la foto que celebrava la darrera copa d'Europa gunayada.

Hi ha una part de Quito que es on radiquen la majoria d'hostals i albergs, així com a bars d'ambient europeu - i amb horari europeu -, on s'allotgen quasi tots els "guiris" joves que arriben a la ciutat. Es una part moderna i relativament segura, però es on hi ha un índex important de atracaments i delictes menors deguts als excésos etil·lics dels esbojarrats "teentenders" carregats de calers i de mòbils nous que atrauen els "manguis" de la ciutat. Però com esta una mica allunyat del centre, millor per els romàntics de les ciutats velles com jo.

Quito es una ciutat monumental on hi han moltíssimes esglésies. Això es degut a que els espanyols van construir-ne una sobre cadascun dels temples inques. N'hi ha una que destaca per sobre del perfil de la ciutat, la "basílica del voto nacional". Estic quasi segur que era on devia ser el temple del Sol principal de la ciutat inca ja que es sobre un promontori en mig de la vall que ocupa Quito.

Val la pena passejar-se pels seus carrers (de dia) i, com en altres moltes ciutats de Amèrica, els diumenges tanquen bastants carrers del centre a la caòtica circulació de cotxes, busos, busetas, motos i motocicletes que ho omplen tot de fum i tocs de pito en moltes de les hores del dia. Es el moment d'agafar la bicicleta i donar uns quants volts per les moltes pujades i baixades de la ciutat vella.

Hi ha un fet que destaca en tot l'Equador, els diumenges està prohibit vendre alcohol i ni tant sols els restaurants tenen permís per servir-ne. Es una bona mesura, però això provoca que els dissabtes molts joves - i no tant joves - agafin un bon "pet" o, simplement, la gent es compri l'alcohol per prendre'l a casa.

Doncs fins aquí arriba el rollet d'avui. El proper anirà sobre el llarg viatge en bus de Quito a Lima, de 38 hores, "ná menos".

Petons abraçades i... Salut!

Enric

A BAÑOS NO VAIG BANYAR-ME (A LES TERMES, ES CLAR)

Hola estimades i estimats seguidores i seguidors!

En aquests moments soc a Quito on, desprès de 3 setmanes, ja m'han donat el nou passaport. Per sort els del consolat no m'han fallat i, el divendres a dos quarts de nou del matí, ja el tenia a les mans. Per fi!.
Ara podré continuar el viatge, però... el retard de tres setmanes es massa gran. Per tant, toca fer un esforç en forma de pallissa de bus fins arribar a Buenos Aires.

Us preguntareu: ¿aquest paio no deia que anava a agafar un avió de Quito a Buenos aires?, doncs no. El mateix divendres i desprès de consultar internet, vaig constatar que els vols que vaig veure a Baños, i que no vaig reservar per por a un retard en la entrega del passaport, ja eren complerts, i tant sols quedaven vols amb un valor al voltant dels 600 €, mes car que anar de Buenos Aires a Barna. Com comprendreu calia mirar alternatives i, per sort, n'hi ha mes d'una.

- 1a alternativa:
Bus Quito-Lima, 32 hores, 80 $ (estalvi de dos nits en hostal). Desprès, bus Lima-Buenos Aires, 3 dies aproximadament, 200 $ (estalvi de tres o, potser quatre nits en hostal). total uns 205 €, mes o menys, i una pallissa de bus considerable.

- 2a alternativa:
Bus Quito-Lima, 32 hores, 80 $ (estalvi de dos nits en hostal). Desprès, bus Lima-La Paz (Bolívia), 26 hores, 60$ (estalvi de una nit en hostal). Continuem amb La Paz-Sta. Cruz de la Sierra (Bolivia), 20 hores, ?$ -pocs perquè a Bolívia el transport es molt econòmic -. I, per últim, Sta. Cruz de la Sierra-Buenos Aires amb un vol de uns 250 € (preu final amb gestió inclosa).

Com veieu,  tot i que la 2a alternativa comporta el visitar una mica Bolívia, no hem queda gaire temps per fer-ho amb tranquil·litat. A demès, no puc visitar Perú sense sacrificar la meva estada a Argentina.

Conclusió, agafo la 1a alternativa i "me voy a moler el cuerpo con un bus Royal Class". Així arribo a Buenos Aires aviat i gaudeixo de la primavera argentina donant-me un vol pel país. I, de pas, puc estar tranquil·lament a casa de la meva amiga Mònica que m'està esperant.

Fi del pla de viatge.

Ara anem per Baños, un dels llocs mes macos que he vist en aquest viatge.

Baños es un poble no gaire gran, enclavat enmig d'una vall a 1800 metres d'alçada (només) i a l'ombra d'un volcà, el Tungurahua. Aquest volcà determina la vida del poble ja que es una amenaça real al estar en activitat. Es mes, fa uns 6 o 7 anys va entrar en erupció i van estar en un "tris" d'evacuar el poble. Per tot arreu de la zona hi han cartells indicant el sentit de la evacuació i cada dos mesos posen a prova els mecanismes i les sirenes d'alarma.

Però Baños es un lloc per anar-hi, de debò. Es un poble turístic on es pot fer "rafting", "puenting", escalada, senderisme i d'altres esports d'aventura. A les rodalies hi han nombroses cascades i llocs particularment bonics i espectaculars i la temperatura es força agradable. A mes hi han nombrosos banys termals degut a la proximitat del magma terrestre. Te una vida nocturna bastant agradable, bona oferta gastronòmica i es un lloc totalment segur.

Però, en els tres dies que hi vaig ser-hi, no vaig fer res de les coses que podia fer - ni tant sols anar a prendre un banys termals, com ja comunico en el títol d'aquest missatge - tant sols vaig caminar una mica pels voltants i vaig descansar i llegir. Per sort vaig trobar lloc al hostal Plantas y Blanco que té una terrassa magnífica i es un lloc força agradable d'estar-s'hi i econòmic. Necessitava reflexionar i pensar en els plans de futur del viatge. Potser hi torni algun cop.

Vinga companys i companyes, "esto es lo que hay". Fins a la propera, que espero que sigui a Lima ja que no crec que el bus tingui "wifi", com si tenen els busos ianquis de llarguíssim recorregut.

A reveure i... Salut!

Enric