DE LLAC A LLAC... FINS EL MAR.

Benvolguts/des seguidors/res:

Després d'una travessa d'una hora pel rio Dulce i la exuberant selva que l'envolta, vaig arribar ahir a Livingston, la meva darrera parada en territori guatemalenc. La propera etapa tindré un nou segell al passaport, un nou país totalment desconegut per a mi, tal com van ser  Canada i els EEUU en les primeres fases del viatge.
Aquí, a Livingston i seré per no mes de dos dies i després aniré (per mar, no pot ser d'un altre manera ja que Livingston no te cap accés "civilitzat" per terra) a Puerto Barrios, on creuaré la frontera cap a Hondures. Allà anirè cap a la Ceiba, una ciutat costera d'aquest mar Carib.

La darrera etapa a Rio Dulce (mes concretament, a Fronteras) va ser de caire nostàlgic. Hem vaig allotjar al mateix lloc on ho vaig fer fa 8 anys, però les coses havien canviat una mica.

L'hotel seguia sent tan encantador, còmode i acollidor com era abans. Seguia sent la principal font de finançament de Casa Guatemala, un orfenat  força important de la zona on van començar a acollir els nens que la guerra havia deixat sols. Desprès (i actualment), acullen nens nascuts de mares solteres que no els poden mantenir i dels fills de camperols i camperoles que han tingut la desgracia d'haver perdut la parella. També fan força feina en combatre la mal-nutrició dels infants així com s'encarreguen de la educació i formació professional fins la majoria d'edat.
Treballa amb voluntaris que han de pagar - o fer una donació, com vulgueu dir-li - per treballar ja sigui fent d'educador o de formador.

L'orfenat ha anat ampliant i millorant les instal·lacions gràcies, sobretot a les donacions que venen del nord d'Amèrica - Canadà i EEUU - i del provinents de Europa i la seva filial a Espanya (podeu consultar la seva web http://www.casaguatemala.es ).

Però la maleïda crisis també ha fet força mal ja que les donacions i els voluntaris han minvat dràstica-ment. Actualment hi ha uns 8 voluntaris per mes de 200 nens. Si sabeu algú que hi vulgui i pugui anar, consulteu la web per poder fer-ho.

A tot això s'afegeix el fet que al poble de Fronteras hi han bastants hotels que fan la competència al Backpackers i l'hi roben clientela. Cal dir que hi ha uns llocs veritablement meravellosos per les contrades i, encara que més cars, son racons de paradís.
Per la vostra informació,al Backpackers es dorm en dormitori col·lectiu per 30 Quetzales (1 euro = 11 Quetzals, aprox.) i té habitacions dobles per 150 Q força acollidores, amés del restaurant amb una bona carta.

Però seguim en el viatge i parlem del lloc on soc ara, la Casa de la Iguana, a Lívingston.

Aquest hotel es com un alberg de joves al ús. Tot ple de gent que, com vaig trobant-me en tot el viatge, son principalment anglesos, alemanys, nord-americans, israelites i francesos, amb altres de coreans i xinesos però en molta menor mesura i quasi ningun espanyol - sort dels pocs argentins i uruguaios -. Així, ara mateix, l'idioma principal es l'anglès i sort que l'staff sap espanyol perque també son anglesos (al menys els amos del local). O sigui, que no tinc mes remei que seguir practicant el meu desastrós anglès.

La bona noticia es que les noies son força maques i simpàtiques i els xicots - en la seva majoria - son amables  i s'esforcen a comprendre el meu "indian english".

El lloc es força bonic, amb cabanes de fusta amb sostre de palla i l'staff s'esforça en animar l'estança amb excursions i jocs de nit ben divertits. Mes o menys segueix la tònica habitual d'aquests llocs.

Avui ha començat el dia plovent (recordeu, es temporada de pluges) i han tingut de suspendre la sortida a la cascada de Siete Templos i Playa Blanca, dos llocs paradisíacs dels voltants on jo m'havia apuntat. No sé encara si hem quedaré un dia mes per poder anar-hi demà i poder fer fotos; si no plou, així ho faré, sinó agafaré la barca a Puerto Barrios i cap a Hondures.

Es curiós com hi han força joves que venen a aprendre espanyol i, com que s'ajunten amb altres fan servir sempre l'anglès i realment molt pocs s'esforcen en millorar l'spanish. Trobo una mica tonto i "comodon" pagar unes classes que no aprofiten.

Val doncs, ara ha deixat de ploure i aniré a donar un volt pel poble i ha fer alguna foto. Després o demà les penjaré i també ho faré amb les de la travessa pel Rio Dulce i la zona de Fronteras, perquè gaudiu una miqueta lo jo estic gaudint.

Vinga... a reveu-re...

Salut!

Enric