DE ATITLÁN A COBÁN, DE COBÁN A FLORES...

Hola amigues i amics!

Aquí estic de nou amb vosaltres per portar-vos la crònica dels darrers dies.

En aquests moments estic a la illa-ciutat de Flores, al llac Petén Itzá, al Petén de Guatemala. Darrerament vaig ser a Cobán, ciutat imperial (que encara no se que te de imperial), una ciutat no gaire atractiva, la veritat. Tant sols té de bo que està ubicada a la zona on creixen orquidàcies tot l'any - si, aquelles flors tan boniques i tant cares.
També compte amb diverses explotacions de cafè, explotades per alemanys i els seus descendents i es a una zona on hi han moltes coves i vegetació selvàtica (te un parc natural de la selva al costat de la ciutat).
Dallà vaig sortir en una excursió d'un dia cap a la zona de Semuc Champey i a les coves de Lanquín.
Va ser una bona experiència ja que la zona de Semuc es una meravella. El riu es fica dins de les roques (formació derivada de despreniments de grans masses de roca caliça que, amb el pas de milers d'anys, han format un pont natural amb les "pozas" creades per la erosió dels petits rierols que baixen de les vessants de la muntanya) i surt uns 200 metres després. Es molt maco, sobretot quan et banyes a las pozas després d'haver pujat al mirador - la pujada es d'uns 45 minuts, sempre per un sender quasi vertical de escales de fusta i graons de pedra, enmig de la selva de la vessant esquerra de la muntanya i amb una humitat del 95% -.
Després vam anar a la cova de Lanquin, un lloc on surt el riu per sota unes pedres d'a baix de la cova.
Coves interessants però molt degradades. Segueixen sent espectaculars per la seva grandiositat.

Deixem Cobán i anem a on soc ara...

Soc al Petén, la zona maia per excel·lència. Es la zona on hi han mes ruïnes d'aquesta antiga civilització ja que es on mes van desenvolupar la seva cultura.
Per exemple, demà aniré a veure Tikal, una ciutat de llegenda perduda enmig de la selva durant segles i redescoberta a finals del segle XIX. Encara hi treballen ja que hi han un fotimer de construccions. Ja veureu les fotos (espero que faci sol, aniré ben d'hora).
Ara estic a la ciutat de Flores, una ciutat turística i bastant ben arreglada, amb bastants restaurants, hotels i hostals per a totes les butxaques i qualitats de turisme. Es tranquil·la i agradable i es el centre des de on es poden fer sortides a molts punts amb ruïnes de la zona. Val la pena passar-se uns dies.
Aquí estic esperant a veure si arriben els meus nous amics: Gabriel i Roxana, una parella d'argentins que vaig conèixer a Cobán i que venien avui cap aquí.

Es curiós, m'estic trobant constantment gent que vaig conèixer fa setmanes abans. Avui mateix m'he trobat a en Joel, un negre canadenc que vaig conèixer a Guadalajara fa mes d'un mes. Ha sigut una agradable sorpresa.
M'ha explicat que venia de passar caminant 5 dies a la selva per poder arribar a la zona del Mirador, un lloc on encara queda molt per explorar en quan a ruïnes i on es poden trobar encara tresors amagats entre la selva, els monos, els jaguars, les serps i les taràntules... Es pot fer amb guia i els hi va costar 180 US$, però després es va assabentar que es podia fer per menys (el preu inclou el menjar, les tendes i el guia). No sé si ho faré jo, depen si els meus amics argentins s'animen...

Val, ja us deixo de nou. Espero que la propera connexió us pugui explicar mes cosetes interessants.

Vinga... salut!... i força!...

Enric