PIRATILLA DEL CARIB...

Hola amigues i amics!

No se si us heu fixat, però vaig per la 19a etapa i, no he senyalat res ni tant sols he reflectit al blog la 18a.
La raó es ben senzilla i aquí està la explicació.

Abans d'ahir vaig arribar a San Pedro Sula, Honduras, provinent de Lívingston, Guatemala. Aquesta es la 2a ciutat del país i es la capital industrial. Es una ciutat mes aviat lletja i gens preparada pel turisme. A mes, els índex de delinqüència son bastant alts i no es pot sortir pel carrer quan es fa fosc si no et vols trobar en algun "fregao" amb les "maras".
La raó de tan il·lògica parada es que tenia que decidir cap a on anar, si cap al Carib o cap a veure mes ruïnes - les de Copan, concretament -.
Mentrestant vaig fer una visita a la ciutat i al seu museu d'antropologia i història. No es gaire interessant (un cop vistos els de Mèxic i el de Vancouver, de moment, no trobo res millor, a part el de Oaxaca), però te bona ceràmica pre-hispànica i descriu bastant be la època de la conquesta i els segles posteriors. No vaig fer fotos perquè hem vaig deixar la càmara. Ho sento.

Als voltants de San Pedro Sula hi han bastants jaciments, però no son dins de cap circuït turístic (al menys que jo sàpiga), una llàstima ja que hi ha restes (poques) d'una ciutadella indígena amurallada i bastats vestigis de zones de culte de diferents indrets poblats pels maies des de el 700 ac.
Tampoc vaig trobar on posar-m'hi a internet i no volia voltar massa per enlloc...

Al final m'he decidit per banyar-me al Carib i avui mateix he sortit de San Pedro Sula i m'he plantat a Tela, una petita ciutat del Carib hondureny - petita però te mes habitants que Manresa -.
Aquí hi seré un parell o tres de dies anant a la platja (cosa que no vaig poder fer a Lívingston) i veien si vaig a Trujillo, a la Ceiba i les illes o be cap a l'interior, camí de Nicaragua.

Aquí, al menys, ja son mes preparats pel turisme (de platja), al menys pel turisme hondureny i guatemalenc que passa per aquí, les platges tenen sorra i hi ha una bona oferta gastronòmica. Es bastant semblant a Livingston i també hi han unes quantes comunitats garifunas. Ja us diré mes coses un altre dia.

Vinga, avui seré breu i concís. No tinc gaire cosa a dir, només hem deixava comentar que la nit abans de sortir de Livingston, els mosquits hem van fregir les cames i ara sembla que tingui la verola de genolls avall.  No tot son plaers en aquest viatge.

Salut i petons!

Enric