TIKAL, ON REALMENT HI HA UN MON PERDUT

Hola estimats/des seguidors!

Ahir vaig arribar a Rio Dulce, un lloc paradisíac pels jubilats nord-americans, els rics de Guatemala i els qui volen estar sense fer res gaudint de banys en el llac mes gran de Guatemala i passeigs en barca pel canyó del Rio Dulce fins a Lívingston - ciutat garifuna -, envoltats de selva i animals salvatges.

He començat parlant del lloc on soc, però us volia parlar de Tikal, les ruïnes mes impressionats que he vist fins ara. Ho podeu comprovar per les fotos.

Tikal era una ciutat de la època clàssica maia. Va ser el tercer destí d'unes generacions de governants i el seu poble que, degut a la desforestació i les sequeres, van anar traslladant-se durant quasi 2500 anys fins a la seva desaparició.
El primer lloc on van anar era un indret conegut com "el Mirador", situat prop de la frontera amb l'actual Mèxic. El lloc es pot visitar però després de caminar uns 50 kilòmetres per la selva, contractant guies que, amb mula, transporten les tendes, els matalassos inflables que fan de llit i el menjar necessari per 5 dies de travessa. Una bona aventura que jo no he decidit de fer. Potser un altre cop que hi vingui.

Després van anar a parar a Uxuactún, la ciutat on van desenvolupar millor la seva astronomia i els seus càlculs matemàtics per construir i emplaçar els edificis. Aquesta es mes accessible per no volia perdre mes temps en la meva ruta. Encara hem queda molt camí i moltes altres civilitzacions i ruïnes per veure.

Però lo que no podia deixar de costat era la ciutat de Tikal, una meravella que no es pot deixar de visitar.

La ciutat consta de diversos complexos amb temples, piràmides i palaus (bastant reconstruïts, per cert). Es espectacular i, si us fixeu en les fotos, hi han encara un munt d'edificis per desenrunar i reconstruir. La tècnica que fan servir per a la reconstrucció es la de fer sondeigs per veure on està realment assentat el material original i on hi han hagut despreniments. Això dona una idea bastant aproximada de la volumetria de l'edifici i dona certa fiabilitat a l'hora de posar de nou pedres al seu lloc. Si bé es cert que hi ha parts que la vegetació ha respectat - com ara el cim d'alguns temples i algun costat - la gran majoria va ser recoberta per la voraç selva durant els cents d'anys que ha estat abandonat.
Cal a dir que Hernan Cortés no li va donar cap importància històrica a les troballes (com era normal en temps de bàrbars), només va destruir encara més la zona buscant tresors en or i en plata a les tombes i les ofrenes per després fondre-les i enviar-les a la península per l'enriquiment de la classe governant i ell mateix. No eren bons temps per la cultura i la lírica.
El segles posteriors, les descripcions dels frares i estudiosos d'Europa  van portar a la conclusió fantàstica de que les restes provenien del mítics Atlants de l'Atlàntida, aquella antiga civilització descrita pels clàssics grecs i enfonsada en el mar Atlàntic (d'aqui ve el nom). Potser el grecs van arribar a tindre un contacte amb els maies, els olmecas i toltecas, contemporanis en la història, i potser també els egipcis per allò de les piràmides. Com que vam tindre un mil·lenni de foscor cultural a Europa, tot això s'ha perdut.

En aquest punt hi trobo un lligam amb el lloc on soc actualment, el llac Izabal.

En aquest llac hi han restes maies, però submergides a certa profunditat. M'han explicat que hi ha un temple maia visible a prop del lloc on soc. Cal disposar d'equip de busseig i focs per il·luminar la zona. El lloc es manté mig en secret per evitar les expol·liacions, Ja sabeu, hi ha molta gent amb calérs per aquí que encara en faria més venent les peces o simplement decorarien els seus lavabos amb escultures i tresors maies.
Aquest fet es recollit amb nombroses inscripcions de glifs calendàrics maies. Sembla que un terratrèmol va ser la causa de la destrucció i 'esfondrament de la ciutat i la formació del llac. Potser en un futur mes proper en sabrem mes coses...

Tikal te un dels temples mes alts de les ruïnes conegudes, el temple IV. Amb 65 metres d'alçada en un lloc on el terreny es gairebé pla, es domina des de dalt tota la zona i es poden veure varis temples sortit per sobre la selva. Es un lloc perfecte per veure sortir el sol.

Un altre moment per ser-hi a Tikal es al vespre, quan els animals tornen a prendre el lloc i els monos ul·luladors competeixen aviam qui fa el crit mes fort. La posta de sol fa del lloc un indret fantàstic, però només  deixant estar les nits de lluna plena i amb permís de la policia del parc. Si vols veure la sortida del sol has de colar-te per la selva (no es gaire difícil).

Val doncs, us deixo fins la propera, mentrestant gaudiu de les fotos, jo, demà, me'n vaig a Lívingston aviam si trobo el doctor (Lívingston, es clar...).

Un petó i abraçades per tothom.

Salut!

Enric