INCREÏBLE HONDURAS... TELA COMO HAY AGUA,,,

Bona nit amigues!

Soc aquí de nou per parlar-vos de lo que jo estic vivint en el meu viatge escandalosament variable.

En aquest moment soc de nou a Comayagua, una ciutat colonial de Hondures.
Va ser la capital de la província de la "Nueva Valladolid" fins al 1821, any de la independència de Espanya (ahhh... quin anhel mes català, i alhora, tant antic!).

Va seguir sent capital del nou país alternativament amb Tegucigalpa fins que el 1887 aquesta última va ser la capital definitiva, gràcies als militars "liberals" que quasi la van destruir per que les seves propietats no eren aquí.

Actualment el govern vol revitalitzar l'antiga herència colonial enfocant-la cap el turisme i, amb ajuts de la cooperació governamental d'Espanya, la està restaurant per fer-la mes atractiva turísticament.

Encara li falten uns 2 anys d'obres (calculo jo), però van a bon ritme.

La ciutat es bonica i te - com no! - un important patrimoni d'esglésies. Amb el temps i, si no canvien gaire les cose,s tindran una bona font d'ingressos turístics.

Al començament de aquesta entrada he dit que "he tornat" a Comayagua, això es degut a que ahir vaig marxar a la comunitat de Rio Negro, el parc nacional de Comayagua (PANACOMA li diuen el originals).
Es una zona preciosa on es pot trobar el bosc primari mes proper a una ciutat d'Hondures (també he fet fotos, ja les veureu).

Aquest mateix matí he anat a la "Cascada de los Ensueños" després d'haver passat la nit amb una família de la comunitat Rio Negro al haver arribat ahir cap a les 4 de la tarda, després de dues hores i mitja a la caixa d'una "pick up".

Podia, i ho he pensat, passar mes dies amb ells - una cabanya amb lavabo i dutxa, porxo i natura costava 100 lempiras la nit, el dinar, sopar o esmorzar 50, total: 10 eurus pensió complerta -, el lloc s'ho valia, però el fet de seguir el meu camí m'ha impulsat a tornar, per demà anar a Valle de Àngeles, un lloc preciós passat Tegucigalpa (una capital perillosa, com totes per aquí).

Val a dir que a Rio Negro la comunitat es diu COFCACOMA, es a dir, "Cooperativa de familias ecológicas agrícolas de la montaña de Comayagua".
Son una gent que, després de les diferents visites de gent com l'Angela, biòloga/botànica de Granada que el 1995 va fer un estudi botànic de la zona per tres mesos, estudiosos d'EEUU i Canadá i d'altres van decidir
tirar per la via de la agricultura biològica i ser energèticament auto-suficients, portant a terme projectes de mini turbines per generar electricitat i formant-se amb ajuda de col·lectius camperols de Perú i Colómbia per la agricultura ecològica (generant els seus propis fertilitzants i plaguicides naturals pel cultiu del cafè i la rotació de les parcel·les sense d'haver de cremar noves zones), intentant exportar un cafè de qualitat (suau i perfumat) al 1er mon on tenen realment validesa les seves tècniques.
Son 126 famílies i tenen molt bona sintonia amb el medi ambient on viuen, considerant-lo com la seva principal font de vida i veient en la seva preservació el futur de les seves famílies.

Amés, l'Avílio, el que porta el centre d'interpretació i les cabanyes d'acullida (a part de ser productor de cafè) es com un germà bessó del Juan Pedro. Fort, sincer, solidari, simpàtic, amb iniciativa i - sobretot - honest. Crec que es caurien molt bé.
Potser algun dia et porto cap aquí, Juan Pedro (amb la Maria, es clar).

Vinga, us deixo que se'n fa tard per anar a sopar. Un altre dia segueixo.

Salut i petons!

Enric

PD: Tinc pendent fer les meves reflexions crues d'aquest viatge. Potser les envio al Pèsol Negre...