MEDELLÍN ES A COLÒMBIA COM BARCELONA ES A ESPANYA

Hola a tothom!

Estimats patriotes catalans.


El problema de les desfavorides balances fiscals es un fet que es repeteix a Colòmbia.
Medellín, ciutat treballadora, orgullosa, moderna i capital del ric departament de Antioquia del meravellós i variat país de Colòmbia, pateix un injust tractament fiscal per part del govern de Colòmbia.


Si amics, Medellín aporta una bona part dels ingressos del país i només li arriba menys de la meitat de lo que - generosament - produeix en impostos. Però els "paisas", nom en que es coneixen el habitants de Medellín, segueixen treballant i produint sense descans en una terra que viu d'un clima amb una eterna primavera, on la terra es força fèrtil i les dones son precioses.
Es queixen, però no serveix de res. Quina injustícia!.

Deixant de banda ironies, Medellín m'ha sorprès gratament.

Es una ciutat moderna, amb l'únic ferrocarril metropolità de Colòmbia (aeri, no subterrani), una cultura que es viu als seus carrers, amb una joventut inquieta i amb ganes de canviar les coses - del país i del mon -, una classe mitja potent, un empresariat fort amb bons recursos i la gent es molt oberta i extremadament amable amb els visitants.
Això no canvia en res el fet de que, com passa a tota Centre-Amèrica i Sud-Amèrica, també compte amb barris marginals, pobres i immensos, als ravals de la ciutat. Sembla cert que perquè hi hagi riquesa ha d'haver, per força, molta pobresa. Coses del capitalisme.

Amb una conversa que vaig tenir amb un "paisa" que es militant d'un partit conservador lo primer que hem va comentar era que Antiquia, i Medellín concretament, eren molt semblants a Catalunya i Barcelona. Segons ell, mentre les carreteres i autopistes de la república es construïen gràcies als impostos de Antioquia, Antioquia mateixa s'havia de construir les seves carreteres amb els seus propis recursos. El metro se'l van construir ells mateixos i encara l'estan pagant, mentre que a Bogotà - la capital - tenen els calers - dels impostos usurpats -  per construir-lo des de fa anys i ni tant sols tenen el projecte fet. A Medellín tenen empreses públiques amb gestió privada que, aglomerades en la EPM (Empresas Públicas de Medellín), gestionen a les mil meravelles els serveis de neteja, aigua potable, sanejament, enllumenat, sanitat i educació de la ciutat i que assessoren a la capital per veure si aquesta aconsegueix el mateix grau d'efectivitat. Etc., etc.

Es un discurs que hem sona...

Si be es cert que la qualitat de vida dels "paisas" que viuen al centre de la ciutat es igual o mes gran que la dels habitants del centre de Barcelona, que les barriades humils tenen al menys alguns telefèrics que els ajuden a arribar a las parts mes altes, connectats directament amb el metro, que la ciutat compte amb bastants parcs ben cuidats i la circulació es menys caòtica que a d'altres ciutats que he vist, no es menys cert que moltes de les comoditats del transport interurbà estan orientades a que la gent humil que treballa per la classe mitjana pugui desplaçar se amb eficiència als seus llocs de treball i que la diferència de sous entre classes es important per mantenir la "diferència social".

Tanmateix, l'altre dia vaig veure una manifestació dels treballadors de l'ensenyament i de la sanitat en contra de la privatització dels seus centres, que comportaria unes diferències de tracte - com ara ens està passant a nosaltres al Bages amb la gestió de la sanitat pública amb mans privades, alies Althaia - i una inestabilitat salarial i laboral important que manté la por i, per tant, la submissió.
La retallada de despeses i serveis conseqüent amb la crisi no comporta una retallada de beneficis, per tant, sempre paguem els de baix els errors dels de dalt.
Sembla que aquesta "crisi" es aprofitada per les classes altes a tot el mon per posar de nou les coses al seu lloc (això sembla em que ja ho vaig comentar...).

Canviant de tema. Resulta que vaig fer un amic, be, un conegut, a la ciutat. Se'n diu Sebastian i es mes jove que jo. Es un dels socis del bar i local d'agitació socio-cultural "Lo Doy Porque Quiero" al carrer 9, per sota de la plaça del Poblado, el barri de la classe mitja de la ciutat on també hi es la "Zona Rosa", el lloc on estan la majoria de bars i restaurants d'ambient "pijo" situada per sobre de la plaça de Poblado. El hostal on jo era estava al sud del Poblado, molt a prop del metro i el vaig escollir perquè es una zona segura.

El Sebastian es enginyer paisatgista i ha treballat per les empreses públiques de la ciutat fent remodelacions de parcs i places i per enginyeries espanyoles a Qatar fent jardins al desert pels magnats del gas i del petroli qataresos. Es a dir, salvant les diferències, teniem moltes coses en comú. Vam fer bones "migues" de seguida. Espero tornar-lo a veure algun cop.

També he de comentar que vaig fer una amiga, la Beatriz. Una noia de Monteria, una ciutat al nord del país i, per tant, era "costeña". Estava de pas per la ciutat per fer tràmits per canviar de treball i guanyar una mica mes per millorar la seva situació econòmica i la dels seu tres fills adolescents.
La vaig conèixer visitant el Museo de Antioquia i vam dinar plegats. Vam passar la tarda junts i vam quedar a veure'ns al matí següent abans que ella marxes a la seva ciutat. Però les circumstàncies no ho van fer possible i no ens hem tornat a veure. Llàstima. Colòmbia es un altre lloc on he de tornar algun cop...

Vinga companys i companyes, m'acomiado de vosaltres fins un altre. Espero que la festa major hagi sigut esplèndida (al menys per la part que toca al Ateneu i a la Festa Major Lliure i Tropical). Ja m'explicareu.

Salut, petonassos a les noies i encaixadotes als nois!

Enric