POPAYAN, UNA "PETITA" I RENASCUDA CIUTAT

Hola a tothom!

Us escric des de l'Ecuador, mes concretament des de Otavalo una altre "petita" ciutat del nord del país i molt a prop del equador de la Terra (a uns 80 km. al nord, mes o menys). Lo cert es que ahir a la nit el vaig traspassar un parell de cops, va ser en la odissea del viatge Popayan/Otavalo. Ja us explicaré...

Però ara anem per la crònica de Popayan perquè lo de seguir comentant Bogotà ho deixarem en una altre ocasió. Ho sento però no m'atrapo la feina.

Popayan es una ciutat que, històricament, està situada per la meitat del recorregut de la ruta de l'or des de Perú i Bolívia fins a Cartagena, el port on es carregaven les immenses riqueses espoliades als pobles i cultures indígenes de Amèrica per part de la corona espanyola. Per tant era una parada quasi obligatòria de les caravanes i, com es normal, va anar creixent amb les residenciés, esglésies i negocis enfocats cap el descans, residència i estada dels caravaners, soldats i nobles que composaven els combois de lladres de l'or.

Com podeu veure en les fotos es una ciutat colonial com moltes altres que ja he visitat. Però aquesta te una particularitat, a més de ser totalment blanca - excepte algunes cases sortint afora del nucli central -, es veu totalment nova i reconstruïda.
Això es degut a que la ciutat va patir un fort terratrèmol que, tot i que breu, va destruir les torres de les cases i esglésies i motes façanes i sostres de la ciutat. Per sort, amb l'ajuda de la UNESCO, d'altres països i de les riqueses de Colòmbia, es va reconstruir totalment i avui llueix així com veieu a les fotos.

Es una ciutat segura i agradable per fer passejades, amb bastant cultura per visitar en forma de museus interessants i per sentir en l'ambient degut a les universitats - la del Cauca es la principal i es pública - públiques i privades que nodreixen a la ciutat de joves provinents de tot el país i part de l'estranger i que donen ambient alegre i jove a les nits sense ser gaire sorollosos ni massa rebels, de moment.

La ciutat es força conservadora, amb persones de classe alta i mitja alta que conformen la classe dirigent i dominadora de la ciutat, que volen un ambient tranquil, amb turisme de calers i no veuen amb gaire bons ulls el turisme motxiler que, inevitablement, passa per la ciutat. Es mes, intenten "boicotejar" els locals de música, teatre i ambient estudiantil que s'han obert darrerament. Son "conservadurissims". De moment no han guanyat i esperem que així segueixi en un futur proper.

Popayan es un bon lloc per accedir al parc nacional del volcà Puracé, els llocs arqueològics de San Agustin (estàtues) i Tierradentro (estàtues i hipogeus) i la zona costera sud-occidental de Colòmbia. Aquest darrer lloc no es gaire segur ja que encara opera la guerrilla, però hi ha gent que hi va i diuen que es força formós. Per tant, te un potencial turístic per explotar que una parella formada per un basc i una romanesa han sabut aprofitar. Ells son el Borja i la Luiza i son els amos del hostal Parc Life, situat al "meollo" de la ciutat, al Parque Caldas, i al costat de la basílica-catedral. Van començar fa sis mesos i es el lloc on vaig tenir el plaer d'allotjar-me.

Un incís.
¿Us heu fixat en que quan dic "petites" ciutats ho faig entre cometes?. Això te una explicació. Popayan, com moltes altres "petites" ciutats, te mes de 300.000 habitants censats. Com veieu, son mes grans que moltes ciutats capitals de província de Espanya, i no diguem les capitals de comarca de Catalunya. Aquest fet i le que del municipi també depenguin infinitat de pobles i comunitats de entre 500 i 20.000 habitants fa que la immensitat del territori americà estigui a voltes, superpoblat. Sort que encara hi ha terra, però la pressió demogràfica fa que es malmetin recursos naturals renovables, es destrueixin boscos i es contaminin rius i aqüífers irremeiablement.

Que hi farem, aquí impera la "moral" catòlica i el masclisme que contribueixen a que les families tinguin molts fills i, degut als avanços de la medicina i la higiene sanitària i alimentària, aquests sobrevisquin al menys per poder ser consumidors incansables de mòbils i trucades compulsives comprades per minuts, cotxes i motos de segona mà i innumerables envasos i bosses de plàstic que llencen des de la finestra de el bus, la buseta i col·lectiu cap a zones quasi verges però en camí de ser "violades" per les companyies petrolíferes nord-americanes i europees i la insaciable mineria aurífera canadenca i d'altres països.

Aquest problema es repeteix per tot el mal dit "tercer mon", i, si bé un ciutadà d'aquesta zona de Gaia unes 6 vegades menys que un europeu (en termes d'energia) i 10 vegades menys que un nord-americà mig, si els sumem tots mes els habitants del 1er, 2on i 4rt mon, veurem que cada cop la nostra mare Gaia - la única que podem habitar - es fa cada cop mes petita i desèrtica.

Hem de tenir en compte que hem DUPLICAT la població mundial en uns 60 anys, mentre que la anterior meitat va necessitar mes de 400.000 anys en formar-se. Es possible que la tornem a duplicar (de 6500 a 13000 milions d'habitants) en només 40 anys o menys. O sigui, que cap el 2060 ja estarem a prop - si no els hem superat - del màxim de 14000 milions de humans que, segons la "sabia, santa i intel·ligent" església catòlica, permet la Terra com a "usuaris".

Crec que tindrem de passar per remeis dràstics si no incidim en la educació racional de les persones i eliminem la ignorància i imprudència humana que impera arreu. Jo ja fa dècades que coneix-ho el problema i, si penseu, es EL PROBLEMA. No dic res mes.

Be, ja m'he desfogat. Vinga companyes i companys, si gaudiu dels plaer entre sexes, poseu-vos la gometa, (com a mínim), si us plau. Però no deixeu de fer-ho - amb qualsevol combinació - que la vida son dos dies i hi ha que gaudir-la.

Fins un altre!.

Salut, petons i abraçades!

Enric