QUITO, PARADA FORÇADA

Hola amics i amigues!

Soc a Quito, capital del Equador, un lloc on no hi volia ser-hi però que un desagradable succés m'obliga a passar uns dies en aquesta gran, històrica, interesant e insegura ciutat.

El succés que m'ha portat fins aquí no es un altre que un robatori patit per la meva persona el passat divendres quan era de viatge cap a Baños, un turístic i agradable lloc dels Andes equatorians.

Per la vostra tranquil·litat, no vaig patir cap mena de violència física, sinó que el robatori va ser subtil i planejat, aprofitant-se de la meva bona voluntat. M'explico...
Jo anava en un bus cap a la ciutat d'Ambato, etapa prèvia a Baños, quan, en una parada del mateix en la localitat de Latabunga, departament de Cotopaxi i, mentre el conductor i l'acompanyant eren descarregant mercaderies en la oficina de la companyia, van pujar al bus 4 homes negres y una dona d'uns 60 anys. Un dels homes venia xiclets, els altres tres es van seure per la part de darrera - on jo hi era - i la dona va asseure's al meu costat. Quan ho va fer, se l'hi va caure una moneda al terra que jo, tonto de mi, em vaig oferir a buscar-li sota el seient. Aquesta distracció va ser aprofitada pels homes de darrera (eren molt alts) per distreure a la resta de passatgers mentre un d'ells obria la meva motxilla petita que era al portaequipatges de sobre el meu cap.

Hem van prendré l'ordinador, un impermeable i la bosseta on duia el passaport, un bitllet de 500 euros de reserva, 60 dòlars i una targeta de crèdit de reserva que duia.

Abans que els conductors pugessin, el venedor de xiclets i els altres homes van baixar discutint entre ells i la senyora hem va preguntar si aquell bus anava a Santo Domingo (Quito). Quan li vaig dir que no, la senyora va exclamar que s'havia equivocat i va baixar també. Jo no vaig sospitar res perquè son coses que habitualment passen en el viatge i, quan quasi un hora desprès i arribant a Ambato hem vaig disposar a preparar-me per baixar, hem vaig adonar del robatori.

Ho vaig comentar als conductors i hem van suggerir que tornes enrere ja que coneixien a la senyora i els quatre negres com a lladres ja que no era el primer cop que passava. Així que vaig tornar, vaig deixar les coses a la cia de busos i vaig anar a fer la denúncia a la policia. Desprès vaig anul·lar la targeta de crèdit i quan vaig veure que no podia fer res mes, vaig vindre cap a Quito, on està l'ambaixada i el consolat d'Espanya per començar a fer els tràmits avui, ja que només atenen de dilluns a dijous.

Així que aquí hem teniu, fent paperassa oficial pel passaport i per la reclamació a l’assegurança. Aquesta última no m'ho tornarà tot, però quan tingui confirmació, segurament compraré (o no) un altre laptop per poder pujar les fotografies que faci del viatge.

El fet es que, com a mínim, he de passar unes tres setmanes més al Equador. Espero que quan hagi fet els tràmits, pugui moure'm pel país, mes que res per no restar tot el temps aquí, a Quito.

Doncs ja veieu, una de les circumstàncies possibles i desagradables que poden succeir, a passat. Que hi farem!, paciència...

No he comentat res abans ja que no era amb ànims, però espero posar-me al dia en les properes dates. Vet aquí que soc a un país que no pensava restar mes de deu dies... i passaré tres setmanes!. Hem sap greu ja que es temps que perdo per el Perú i Bolívia. Lo d'Ushuaia queda quasi segurament descartat, ja que vull gaudir una miqueta de l'Argentina i potser de Xile i l'Uruguai, no ho se.

Vinga companys, m'auto animo i... endavant les hatxes!.

Salut i petons!

Enric