CARTAGENERA MORENA, BAÑADA POR LUZ DE LUNA...

Boneees!

Avui per fi m'he assegut davant del ordinador per escriure la entrada de Cartagena. No ho he fet abans per que no estava inspirat i el viatge d'ahir a Medellín va ser llarguet (13 hores) i cansat. A més, quan vaig arribar, hem vaig dutxar i vaig sortir a fer un tomb pel centre i vaig arribar tard, només tenia ganes de sopar alguna coseta i a dos quarts d'onze ja era al llit.

Vinga, deixem-nos de excuses i anem al gra.

Aaai Cartagena!. Una ciutat preciosa, plena de llum i de dones formoses. Amb una història espectacular i font d'inspiració per a qualsevol pel·lícula o novel·la de pirates, corsaris, bucaners, tresors i aventures a dojo. També val a dir que en la novel·la d'en GABO (Gabriel Garcia Maquez) "Amor en los tiempos del cólera" es l'escenari per on passa l'argument.

Lo de ciutat preciosa ho podeu gaudir directament en les fotos que he penjat. Allí ensumareu indirectament lo que us acabo de descriure, però, si no veniu algun cop, mai ho apreciareu amb la seva verdadera magnitud.

Lo de les dones formoses es un fet irrefutable que es viu passejant pels carrers. Sense exagerar, una de cada deu dones son altes, esveltes i amb unes corbes que maregen. La barreja de indis, negres i espanyols ha creat una meravella. Tan es així que vaig conèixer a dos catalans que eren a punt de quedar-se a viure allà. L'un el mes que ve ja s'instal·la i l'altre te de deixar lligades algunes coses a Barna per vindre corrents a Cartagena de Indias. Tenen sort i poden fer-ho.

La única cosa que trobo una mica negativa es la calor. Es una ciutat del Carib, amb una temperatura mitja de 34 graus i amb una humitat del 90%. Fa tanta calor com a Santiago de Cuba, una altre ciutat que es tan meravellosa com Cartagena però amb el handicap de la pobresa general de la població cubana. Si algun dia les coses canvien a Cuba, Cartagena tindria una rival de pes al Carib. Esperem que això passi però sense les grapes dels ianquis a sobre.

Ja feia molt de temps que volia ser-hi allà i per fi vaig arribar. He estat mes dies del compte però a valgut la pena. He fet llargues passejades, he visitat algun museu (en el de la inquisició no vaig fer fotos perquè no valia la pena) i el castell. He pujat a les muralles per veure la magnífica posta de sol, he ballat i escoltat salsa a dojo i també música africana originaria dels esclaus.

A propòsit de salsa. Hi ha un bar, "Donde Fidel", que està sota les porxades de la plaça dels cotxes, on tenen un magnífic equip de so i una col·lecció de salsa increïble (alguns diuen que la millor de Colòmbia). El bar es ple de fotografies del tal Fidel amb multitud de personatges vinculats a la salsa de tot el Carib i la vida social local, a sobre no tenen preus gaire alts i tenen una terrassa al carrer - al reco de la plaça on jo crec que era on es venien els esclaus - molt agradable per poder començar la nit a la fresca desprès de sopar. Si aneu, no deixeu de passar-vos.

Cartagena es una ciutat turística i, per tant, cara si vas als llocs dels turistes, però si t'espaviles pots dormir econòmicament, per uns 16000/20000 pesos (7/9 €) i menjar "comida corriente" (un plat de sopa de pollastre amb yuca i un altre amb tall variat, arros, una mica de guisat de verdures i amanida) tan sols costa uns 6000 pesos, mes o menys 2,5 €. La única excusa es el preu del bitllet d'avió.
Es clar que si tens calers no cal dir que hi ha ofertes força elegants.

La ciutat va ser un dels principals mercats d'esclaus de Amèrica i dipòsit de l'or de la zona i del Perú i Bolívia. Això va provocar la constant cobdícia dels pirates i corsaris francesos, holandesos i els bucaners anglesos que van saquejar-la un parell de cops. El primer va ser Francis Drake. Però desprès de la construcció de les magnífiques defenses ho van tindre força difícil i només van poder entrar un o dos cops de mes de molts intents.

Per exemple, el 1741 un almirant anglès, un tal Vermon, la va atacar amb una flota de 186 barcos i mes de 30000 soldats. A la ciutat només hi havien 6 barcos i 3000 soldats. Doncs be, va perdre i es va tindre de retirar. He d'esmentar que fins al desembarcament de Normandia mai mes es va formar una esquadra naval de guerra tant important.

Ara ve la part social.

A Cartagena de Indias sembla que tothom sigui feliç, no es freqüent veure gent pidolant pels carrers i tots/totes tenen un somriure als llavis.
Però com sempre, això es la façana que es vol transmetre al turisme i es als barris perifèrics on viu la típica pobresa de sempre. Es cert que al barri de Getsemaní - l'antic barri dels artesans i obrers del port si es trenca una mica la curosa imatge dels carrers de la ciutat vella, però no gaire.

També hi ha un barri modern, al estil del de Panamà però mes petit, situat en una península (que era una illa allargada) enganxada a la part vella, amb els seus gratacels i edificis d'oficines i apartaments d'estil nord-americà. Ni tant sols m'hi vaig apropar.

Però al anar a la terminal d'autobusos situada bastant lluny de la zona turística, vaig passar pels típics barris que he anat trobant per tot el meu viatge, amb sostres de llauna i parets de cartró. No tindria res d'estrany si no fos que Colòmbia es un país força ric amb or, cafè i recursos naturals que permetrien minvar l'índex de pobresa de tots els seus habitants. A mes encara tenen el problema de la droga - tot i que els principals "càrtels" ja han caigut - i encara hi han força desplaçats per la guerra amb les FARC i d'altres guerrilles.

Si tot això negatiu ho eliminen, Colòmbia serà una potència econòmica del con sud amb importància mundial, com ara ho es Brasil.

Però la qüestió de la pobresa i misèria no crec que es resolgui dins d'aquest mon capitalista. Sinó veieu les famoses "favelas" de Brasil i la misèria humana que he trobat als EEUU. (Vaja!, ja torno a ficar-me amb els ianquis. Mecachis!).

Vinga amics i amigues, us deixo fins un altre, aquest cop sobre Medellín on tinc alguna coseta a dir-vos, però no gaire ja que hi serè fins demà que marxo a Bogotà.

Salut, abraçades i petons!, ah!, i bona festa major!.

Enric

PD: Una encaixada especial a tota la gent de l'Ateneu Rocaus per celebrar el primer aniversari (jo també soc feliç del fet).