Hola amigues i amics.
Per fí arriba el gran dia. Per fí deixo enrera - de moment - tot alló que em va impulsar la sortida d'aquest país.
Deixo enrera engoixes, desesperança i manca d'il·lusió en la meva vida.
S'obra una nova etapa on, en la mesura de les meves possibilitats, recaragaré piles, tornaré - suposo - a gaudir de la llibertat (en minúscules) d'anar allà on cregui que podré seguir sent aprenent de vida, allá on l'únic valuòs es seguir estar viu. Per disfrutar, per sentir, per estimar... potser per patir...
Aquesta barreja es la que sento en aquests moments. Espero que no canvii.
Si us plau, només prego que sigueu sicers. Es potser la virtud que mes necessito en les persones que m'envolten.
Apa, endevant les hatxes!
Salut!
Enric
Llac Atitlan
El llac Atitlán, un maravellós racó de Guatemala: volcáns sant Pedro, Atitlán i Toliman com a veïns de fons.
Amic, tantes converses compartint una cervessa i un talladet, els que et coneixem sabem el que significa per tu aquest llarg viatge.
ResponEliminaL´unic que puc dir-te es que estas fent el que vols fer, i aixo ja es un Exit soci....
Oléee tus Huevos !!!! ;) Fins Aviat amic
Fredi.
Enriccc !! Cuidate Mucho y espero que te tomes unas pintas a mi salut !!!
ResponEliminaPElé