Salut amics, amigues i familia!
Avui, el meu tercer dia a Winnipeg, he aconseguit trobar on poder fer servir internet gratuitament, a una biblioteca publica.
Tambe he pogut contactar amb els companys de Mondragon, un colectiu acrata de la citat de Winnipeg. Tenen tot un edifici col.lectivitzat, amb taller de bicicletes, el.laboraci'o de productes organics, grups d'activitats diverses, llibreria molt extensa (inclos he trobat un exemplar de la biografia d'en Quico Sabater de l'Antonio Tellez, en ingles, es clar). Aquesta ciutat es bastant activa politicament i crec que troberiem afinitat amb els companys de Bergueda Llibertari i amb nosaltres, es clar.
Avui, tornant de prendre un cafe al mati, he vist un home - xines o japones - estes al terra al costat de l'alberg. M'he apropat i he vist que estava patint un atac epil.leptic. Rapidament he donat l'avis a la noia de l'alberg i de seguida ha trucat a l'ambulancia. Quan hem sortit ja hi avien 4 o 5 persones ajudant-lo. L'atac ha passat i quan ha vingut l'ambulancia l'han pogut recuperar. Per sort, la gent d'aqui sembla bastant solidaria, encara que no tenen la simpatia acostumada - al menys no tothom -.
Una cosa bona, la noia de l'alberg hem mira amb uns altres ulls des d'ara.
Una cosa que m'ha frapat es el grau de degradacio de molts natius indis. Es nota que durant anys han sigut menyspreuats per molta poblacio i molts han caigut amb l'alcoholisme i les seves consequencies (amputacio de cames, enfermetats mentals, paralisis parcials, etc.). Estic parlant sobretot de la gent mes gran, de 50 anys cap amunt. Avui dia la situacio ha canviat i els joves estan mes sanots, la societat ha canviat, i estan recuperant poc a poc el seu orgull indigena. Bona noticia.
L'altre dia vaig ser al Manitoba museum. Un lloc on repasa la historia local, sobretot la de la conquesta i colonitzacio del territori per part dels francesos i anglesos. Tambe repassa la historia de les diferents nacions indigenas i, sobretot, fa un veritable repas de la natura, historia geologica, vegetal, animal, paleontologica i demes. Aquesta part es la mes interesant amb diorames espectaculars. Molt didactic tot.
Buenu doncs, s'ha m'acaba el temps i dintre de poc tindre algu reclamant-me el lloc.
Apa, fins un altre.
Salut i petons!
Enric
Llac Atitlan
El llac Atitlán, un maravellós racó de Guatemala: volcáns sant Pedro, Atitlán i Toliman com a veïns de fons.
Helloooo!! Veo cambios de página y también de humor, eso me alegra sobremanera porque significa que la estás pasando maravillosamente bien. La temática de los nativos del lugar es un poco la misma por estos lares, fueron discriminados muchísimos años y los han ido desplazando a lugares casi inhabitables. Ya lo irás descubriendo a medida que vayas bajando por el continente. Leerte es un placer amici, tus descripciones impecables hacen que vaya conociendo más de los lugares por donde pasas, merci.
ResponEliminaSeguiremos tus aventuras desde aquí y no dudes que nos hace feliz saberte tan bien.
¡¡Salut amici!! Ya sabés, te quiero. Besazossssssssssss
SALUT aventurero, me alegra tus nuevas experiencias yo tambien te sigo cuenta que te esperamos hasta luego enric un brazo de pele
ResponEliminahola enric, aqui el teu cunyat.
ResponEliminaPrimer de tot com diu MONICA LA MAS DULCE,es detectan canvis en el teu estat animic, sobretot per el canvi de fons del teu blocg.Al tema está mes clar i per tant estás mes be amb tu mateix.
Deixem la part fil-losofica i anem al grá.
Totes les "tribus" minoritaries han sigut sempre vilipendiades o putejades com vulguis dir-ho.
Pero sempre hi han persones que no volen que la historia d'un pais no es fongui amb el temps per culpa de les imposicions del mes fort.
Aixó amb recorda una tribu de catalans que tot i el conseguit tenim que seguir per no perdre el que es nostre.
¡¡¡¡OSTRES¡¡¡ quines fotos mes interessants via google del museu. ¡¡¡GUAPU¡¡¡
Be, te germana diu que et cuidis i ens n’ elegrem de que tu estiguis be i ULL amb la noia del Alberg.
Petons de tots