MMMM!!, SAN CRISTOBAL DE LAS CASAS

Si algun lloc de Méxic es encantador, aquest, sens dubte, es San Cristobal de la Casas a Chiapas.

Hola amigues i amics!

Potser sigui perque ja vaig passar 4 mesos a l'any 2003, pero encara que passi el temps seguiré enamorat de San Cristobal.
L'aire que s'hi respira es maravellos - està a mes de 2000 metres d'alçada, - mes o menys a l'alçada del Pedraforca -, hi ha un ambient internacional barrejat amb les étnies indígenes locals que provoca un estat de germanó i intercanvi cultural increïble. Els guiris respecten bastant la cultura local (la majoria), son molta gent jove arribada de tot el mon amb ganes de viure experiéncies de felicitat.
També es veritat que el xoc cultural es bastant brutal, pero les étnies locals son força orgulloses i mantenent ben fort les seves tradicions.

L'altre aspecte es el caire turístic de la ciutat, que cada any va a mes. Aixo provoca una certa desvirtuació de l'autenticitat de la ciutat colonial. Actualment esta sembrat de posadas, hostals i hotels, de bars, cafés i restaurants, etc. Peo encara manté els mercats tradicionals de la forma tradicional, amb les seves olors, colors i textures que tant sols els pobles tzotzils, tzeltal, tojolabal, mames i d'altres produeixen desde fa segles.

Per sort no es destrueixen de forma significativa les cases i els colors i, actualment, es restauren façanes de alguns carrers principals (hi ha un "evento" nacional dintre de poc i l'ajuntament està rentan la cara de la ciutat), per aixó el carrer Real de Guadalupe apareix amb les façanes enblanquinades, després restauraràn els colors tradicionals.

Es bo i molt agradable arribar a un lloc on vas estar-hi fa 8 anys i veure com la gent et recorda i t'aprecia com si no hagues passat el temps, com els meus amics Hilario i Lucia.
La nota negativa va ser assabentar-me de la mort del meu amic i gran conversador Alfonso. Una persona amb qui hem passaba hores parlant de qualsevol tema. Tenia una grandissima cultura i oferia tot alló que tenia sense res a camvi. Era una bella persona. Que la terra li sigui lleu, company!

Ara som a la "temporada de lluvias" i cada dia cau un raig de entre 3 i 10 litres per la tarda i baixen les temperatures a uns 12-18 graus. Al matí fa un sol espatarrant i una temperatura de 25-35 graus. Es una terra de contrastos, mes o menys com els contrastos de gent que pulula pel carrer... tot queda compensat.

L'altre cosa es la natura. Chiapas es un lloc privilegiat on hi han bastants parcs naturals protegits i alguns son reserva de la biosfera, com el Parque Nacional de los Montes Azules (on hi viuen bastantes comunitats zapatstes, per cert).
Ahir mateix vaig anar al Cañon del Sumidero, una zona protegida a l'entorn d'un embassament (una incongruéncia). Antigament el Cañon era inaccessible, només es podia veure des de els miradors situats al capdamunt de les parets. Molt poca gent i entraba ja que era una selva espessissima, només coneguda pels indígenes i habitada per moltísima fauna i vegetació úniques.
Als anys 80 van inaugurar l'embassament i van pujar el nivell de les aigües uns 30 o 40 metres - hi han punts on la profunditat es de 100 metres - inundant tresors naturals per sempre mes. Una llástima. Per sort la natura salvatge ha envaït en bona part les ribes de nou i encara conserva la categoria de tresor de la mare Gaia. Un altre contrast.

Demá anire a Toninà, una ciutat maia bastant singular, on els seus habitants la van fer creixer cap a munt, en lloc de fer-ho de forma horitzontal i deformaven el crani dels petits uns en forma de frijol i d'altres en forma de gra de blat, segons la etapa de las dues étnies que el van habitar. Ja veureu les fotos.

Val companyes i companys, us deixo de moment. Demà serà un altre dia...

Salut i petons!

Enric

PD: Segueixo de prop tot lo que està passant per Barcelona amb els Indignats. Encara es mes indignant la situació ara que al començament. Espero que els politicots de torn agafin les maletes i els seus "gosos" - que hem perdonin els gossos de veritat - i s'en vagin al desert i es perdin per sempre. Son uns fills de ....