¡VIVA MÉXICO, CAB...NES!

Així es com cridaven els revolucionaris a les tropes del govern que els robaba i sotmetia a la injusticia mes insultant.
Es lo que penso que hauriem de cridar els catalans i tots els pobles d´Espanya (i de tot el mon) als que ens governen amb estulticia i superioritat, sense tindre en compte la dignitat i el poder suprem del poble.
Els tindriem de llançar al mar!

Hola amigues i amics!

Ahir vaig deixar Méxic DF per anar a Oaxaca de Juarez. Ho vaig fer amb la promesa interna de tornar-hi - en realitat tot Méxic val la pena de estar-hi una bona temporada. Inclós es pot trobar treball amb relativa facilitat, sense guanyar gaire "lana", es clar -.
Vaig poder veure a en Tobi, l´amic que en va ajudar l´altre vagada que hi vaig ser-hi, fa 8 anys. Estaba força bé pero van tindre de tancar la Biblioteca Social Reconstruir per falta de calers i després d´un judicici per els lloguers atrassats. Una llàstima per que la biblioteca era una maravella que va dur-se al exili un anarquista català que, com a membre d´una imprempta col·lectivitzada, tenia un fons precios en l´aspecte históric i artístic. Ara ho tenen amagatzemat en l´apartament on jo vaig pasar-hi una setmana l´altre viatge. Potser aconsegueixen un espai gratuït en un edifici cultural d´un barri, pero no ho saben segur, i el lloguer d´un espai necessari els hi costa com a mínim uns 4000 pesos  mensuals (250 €). Tenin en compte que un treballador guanya entre 3000 i 4000 al mes, imagineu-vos...

També vaig coneixer mes amics i amigues gràcies a l´ajuda inestimable del meu amic Joni. Tant la Guiomar (una preciosa catalana casada amb Jesús, un mexicà, que treballa donant clases de comunicació a la UNAM i que fa uns 17 anys que hi viu), com en Nacho, un dels fundadors i impulsors del Foro Alícia, un local on la música i la cultura son omnipresents. De tots ells tinc un record per sempre i que, quan pugui, els tornaré a veure. Llástima que al final no vaig coneixer a la Susana, la propera vegada ho faré.

Tampoc m´en oblido dels amics dels meus coneguts (com l´Anonio, membre de la banda de música Inadaptados i íntim amic d´en Tobi) i de totes aquelles persones amb les que he mantingut converses interesantísimes en bars, el carrer, mercats, museus... En fí. El DF es quasi com estar a casa per a mí.

Pero el viatge segueix...

Ara soc a Oaxaca de Juarez, una ciutat col·lonial preciosa on, per variar, la gent es extremadament amable i atenta - també es molt educada. Feia molt temps que no sentia pel carrer un Jesús o Salut! quan alguna persona estornuda, un bon dia! o bona tarda! quan entra algú en algun lloc, i la amabilitat i el respecte amb la gent gran, menuda, minusvàlida o la simple caballerositat. Tot aixó es llei de vida a tot Méxic. Encara conserven una bona part de lo que nosaltres estem perdent cada dia que passa i cada nova generació que tenim.

Parlem de coses mes mundanes...

Oaxaca es una ciutat eminentent turística. Hi han hotels, hostals i posades de tota mena, inclós els de gran lúxe. Ahir, sense anar mes lluny, passejant despres de deixar les coses a l´hostel, vaig passar devant d´un antic monestir que després va ser presó, després va ser abandnat per tornar a ser magatzem municipal i presó i, ara, es un hotel de lúxe carissim. Nomes en va calguer veure que devant de la porta no hi havia cap limusina, només hi havia aparcat un autobus de luxe, particular, matrícula de Los Ángeles, California. Ha saber si al hotel s´hi estava algun actor o actriu (o ambdues coses)...

Com deia, al ciutat es preciosa. Els carrer i les cases, de dues plantes com a molt, son les originals de fá 200 o 300 anys i, com no, HAY UN CHINGO DE IGLÉSIAS!... només al casc antic n´hi he comptat 15!. Una pasada. Per sort, Benito Juarez va declarar l´estat laïc fa mes de 100 anys, i així continuen, no com d´altres goberns que coneixem que encara regalan diner públic a l´església católica...
Crec que els mexicans en molts aspectes encara conserven la cultura dels seus avantpassats que els bàrbars dels espanyols no van aconseguir eliminar.

Val, no allargo mes la cosa d´escriure per avui, tant sols hem queda repetir...

¡VIVA MÉXICO, CABRONES!

,sense anim d´ofendre a ningú, ja ho he explicat al pricipi.

Vinga, Salut i amor per a tothom! i... alguna cosa tindriem d´aprendre de la gent d´aquests països.

Enric