MÈXIC DF, LA CIUTAT INACABABLE (PER TOT).

Hola amics electrónics!

Ja fa uns dies que corro per aquesta ciutat enorme, inmensa, gegantina... Es tan gran que hi cabem tots, d´aquí, d´allà, de tot arreu.
Aixó es ben cert ja que sempre ha acollit tota la gent que s´hi ha presentat a viure-hi, es força generosa i, pel seus carrers s´hi respira continuament - a part, es clar, de la contaminació provocada per la caótica circul·lació viaria - uns aires de germanonia humana. Sinó, digueu-li als exiliats de la guerra civil espanyola.

Es una ciutat inmensa que acull una inmensitat de gent (més de 25 milions de persones, oficialment), que treballa i/o ven coses. Es desplaça amunt i avall continuament caminant, en vehicle propi o de la empresa, en peseros (busos petits), metro-bus (un autobus amb carril propi de circul·lació pel mitg dels carrers amples), autobusos, i metro.
Ai, el metro!, es increïble la de gent que mou. En hores punta hi han vagons reservats per les dones i el nens i els passadissos dividits entre els que hi van i els que hi venen. Mou, crec, milions de persones diaries.

Per l´altre costat, es una ciutat força económica per a nosaltres. Per exemple: el metro que us he descrit val 3 pesos el viatje (al canvi 0,20 eurus), dinar al carrer ho pots fer per 15 o 20 pesos i un menú de corrido per 40 pesos. L´alcohol te mes o menys el mateix preu que allá, pots trobar de tot el mon i també, es clar, el local, algo mes barato.

Parlant de l´alcohol local, ahir vaig provar per primer cop el Pulke, que no es més que el suc de l´agave, el càctus del tequila. El suc s´extreu de la part central de la planta a les 6 de la tarda i a les 6 del matí, es deixa reposar 4 hores a l´aire, despres es tanca i es deixa fermentar 12 hores més i ja está. El resultat es un líquid blanc i espés que al prendre´l te un gust una mica àcid i amb lleugera picantó derivada de la fermentació. Es molt nutritiu i poc carregat en alcohol. Es pot barrejar amb sucs de fruites naturals, suc d´api o prendre´l sol. Si aquest líquid es deixa fermentar una mica més i es destil·la, es converteix en tequila. En va agradar pero no en abusaré, ja que et treu la gana (alimenta per si sol).

El dilluns, quan vaig arribar i despres de dormir una miqueta, vaig trucar a la Guiomar, una amiga d´en Joni, i vaig quedar amb ella. Després de donar clases a la UNAM tenia una reunió/dinar de treball amb altre gent per preparar unes jornades/seminari sobre l´actualitat del pobles indígenas de tota américa, sobretot per debatre el protagonisme que tenen actualment en el poder d´alguns països com Bolibia, Ecuador, Venezuela... Vaig trobar-me amb ella en el moment que estaven acabant la reunió i havien demanat per dinar - ella va tindre el detall de demanar dinar per mí i convidarme, a sobre! -, despres vam sortir a prendre un café amb un alumne seu que, casualment, aquest any fará una tournee per Europa i sud-américa, passant per Catalunya. L´hi vaig donar el meu correu per que, quan sapigues segur per a on aniria, m´escrigues per jo pasar-li contactes i avisar a la gent que anirá per allà. S´en diu Oscar i es molt simpàtic i de la ona llibertària.

Els altres dies (ahir i avui) he anat de museus. Ahír vaig anar al Castillo de Xapultepec a veure el museu de història nacional.
El castell va ser residéncia de l´emperador Maximiliano i dels presidents Porfirio Diaz i Juarez entre d´altres. També va ser observatori astronòmic i académia militar. La primera construcció va ser un santuari construït pels espanyols a sobre d´un petit temple azteca. Va restar abandonat un temps, pero després va ser entregat a la ciutat per ser lo que es ara, un reflex del poder i el luxe dels jeràrques sobre un poble que vivia en la miseria als seus peus... fins que va arribar la revolució, la primera del segle XX.

Avui he anat al museu d´antropologia pero... tant sols he vist la mostra dedicada a 6 ciutats mesoamericanes (prévias a l´arribada dels espanyols). Era gratuïta i pensava que ho enllestiria amb 1 o 2 hores ja que creia que no seria gaire important. Doncs no, he estat prop de 4 hores i, per tant, no he entrat al museu propiament dit.
La veritat es que valia molt la pena. Hi havien peces que fins ara només havia fist en fotografies i d´altres realment increïbles. Tractava sobre les ciutats de Monte Alban, Tajin, Palenque, Tehotihuacan, Tepatlan i Tenochtitlan (l´actual ciutat de Méxic). Amb ceràmiques, joies, esculptures, pintures murals... una maravella.
Es una llástima que no hagi pogut fer fotos (estava prohibit).
Demà tornaré al museu propiament dit i hem portaré menjar i tot, perque fa set anys en 6 hores només vaig poder veure una tercera part.

Val, us deixo, tinc de trucar a una altre col·lega - el Nacho del col·lectiu Alicia - ha veure si ens veiem i si hem pot donar el contacte del meu col·lega Tobi, de la Biblioteca Social Reconstruir, que es el que en va ajudar fa 7 anys.

Petons a totes les noietes (bones i dolentes) i abraçades als noiets.

Salut!
Enric