¿¿¿¡CUENCA ES ÚNICA!???... NO, N'HI HAN DUES (COM A MÍNIM)

Hola amigues i amics!

Us estic escrivint des de un meravellós reco del mon que se'n diu Baños, al Equador. Molt a prop del extingit volcà Chimborazo que, amb uns 6300 metres d'alçada es el punt mes allunyat del centre de la terra ja que, com està a prop del equador terrestre i la terra es mes ample en aquesta latitud, es mes lluny del nucli que l'Everest.

El poble de Baños es situat a l'ombra d'un altre volcà, mes petit ja que "només" te uns 5016 metres d'alçada, el Tunguraha, que encara es actiu. Per aquest motiu la població està obligada a mantenir unes normes de seguretat i evacuació per si es dona el cas d'erupció violenta. Es el preu d'estar ubicada en un lloc tan paradisíac com es aquesta vall.

He de dir que es el lloc cap a on anava quan hem van robar. Una llàstima ja que es un indret perfecte per agafar forces i seguir endavant.

Be, però no som aquí per parlar de Baños. Això ja ho farem mes endavant. Ara parlem de la Cuenca de Equador.

Cuenca es una ciutat declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquest fet es repeteix en nombroses ciutats de les que han sigut etapes en aquest viatge, però... potser Cuenca es la que, segons la meva opinió, potser s'ho mereix menys.

M'explico. Si que te nombroses esglésies de la època colonial - un fet força repetit allà on vagis de centre i sud Amèrica - i també té alguna que altre ruïna de la època dels Inques (molt malmeses per la destrucció dels espanyols i per la guerra civil prèvia a la arribada dels conqueridors) quan la ciutat es deia Tomebamba. Però no ha conservat gairebé res del patrimoni civil i urbà de la època colonial. Tan sols resten alguns edificis i la traça dels carrers de la ciutat espanyola.

Es estrany, però totes les guies la citen com una preciosa ciutat, comparable amb Quito però sense la espectacularitat d'aquella, i això no es del tot cert. Te el seu encant però no passa per ser només que una ciutat de províncies amb infraestructura turística important. Tot i que es mitjanament interessant, es perfectament eludible.

Sort que als seus voltants hi han certs atractius, com ara les ruïnes Inques de Ingapirga, a unes 2 hores en bus, i uns banys termals ben a prop. Però quasi res mes, a part dels museus.

En tema museus es de destacar el "Prohibido, Museo de Arte Extremo", un centre cultural ben curiós que es una excepció en el tipus de museus que estic acostumat a visitar i que us he "acribillat" amb les fotografies de rigor. Aquest es realment diferent, i, si no, jutgeu vosaltres mateixos amb les fotografies que he pujat.

Be, no tinc gaire cosa mes a dir sobre Cuenca, però si tinc altres assumptes que comentar-vos.

Aquest viatge, tal com es descrit a la capçalera d'aquest blog, es un somni fet realitat i, tot i els entrebancs que han sorgit - perfectament previsibles d'altre banda - tot ell ha sigut, i encara ho continuarà sent, una meravella. Però hi han diversos factors que hem porten a reflexió i que us he de dir tot seguit.

Primerament, si algun dia teniu la oportunitat de fer-ne un de semblant - de llarga durada, econòmic i per molts països - tingueu en compte el factor edat. Es realment mes fàcil la comunicació amb d'altres viatgers - sobretot estrangers i, mes concretament, no castellà-parlants - si tens menys canes al cap. Això es podria solucionar si un te un caràcter mes extravertit, però, com ja sabeu els que hem coneixeu, no es el meu cas.

Desprès hi ha el factor que ha alterat la normal continuïtat del trajecte. El fet de que hem robessin el passaport ha provocat un daltabaix en forma de "pèrdua" de temps al tenir que quedar-me obligatòriament mes d'un mes sencer a un país on la meva intenció era tant sols estar-hi menys de 2 setmanes per travessar-lo. A aquestes alçades jo tenia programat ja estar travessant Bolívia, camí cap a Argentina.

El neguit dels primers dies i la sensació de frustració provocades pel robatori i per les conseqüències posteriors, m'han portat a prendre una decisió. La d'alterar el contingut i avançar la tornada.

Així doncs, quan tingui en el meu poder el duplicat del passaport, agafaré un vol cap a Buenos Aires des de Quito i allí, a la Argentina i agafant com a a base la ciutat, sortiré a fer uns volts pel país. Aniré a Rosario a veure els amics que vaig conèixer a Guatemala, potser hem doni un volt per les cataractes de l'Iguazú i aniré cap a Uruguai o, potser hi vagi a Ushuaia. Encara no ho tinc clar. De tot lo que faci tindreu notícia si seguiu el blog.

Un altre conseqüència es la presa de decisió de reservar el vol de tornada. Ho he fet motivat pels preus que en aquests moments hi han per anar de Buenos Aires a Barcelona, i he reservat el vol pel 24 de novembre, es a dir, arribaré a Barna el 25 de novembre a les 8:30 del matí. Queda dit.

O sigui, que falta poc mes d'un mes per que ens veiem les cares de nou, "¡si la autoridad y el tiempo lo permite!".

Només val a dir que tant sols la darrera part es la mes segura, qualsevol alteració entremig es probable.

Vinga, ja sabeu que fer si voleu comentar alguna cosa.

Petons i abraçades a tothom.

Enric