GUADALAJARA I L´AMOR

Hola a tothom!

No imagineu lo a gust que estic aquí. En principi hem quedava per 4 dies i, al final m´hi quedo una setmana.
La veritat es que, després de Vancouver, es el lloc on estic mes feliç.

Per començar aquí hi treballa un noi de Barcelona, català, i molt amable. Puc xerrar amb ell i la seva companya - de Guadalajara i molt maca - en català i ben a gust. Es el segon cop que ho puc fer en aquest viatge, el primer va ser a Quebec amb uns mallorquins que hi eren per allà.

També influeix el fet que ahir vaig coneixer unes noies nord-americanes que han vingut a estudiar espanyol. Totes molt simpàtiques i agradables, pero en especial una m´ha robat el cor. No crec que hem faci cas ja que, com sempre, ella es molt mes jove que jo, pero hem regala amb la seva companyia i la seva amabilitat.
En fi...

Ahir vam anar a ballar salsa a un lloc històric de la ciutat, on la gent de Guadalajara hi va en massa a ballar i passar-s´ho be. Hi estava tocant una orquestra cubana bastant bona i el lloc era ple de gent ballant continuament. Es una llàstima que el ball no sigui una de les meves virtuds, pero va ser molt divertit. El lloc hem recordava a la desapareguda sala barcelonina La Paloma, pero sense palcos i una mica mes sencilleta,  pero agradable. Ahir va ser una bona nit.

Avui m´he llevat una mica mes tard de l´ho acostumat, cap a tres quarts de deu. He anat a comprar una targeta telefónica i he pogut trucar a la fàmilia. Ja era hora.
També he comprat el bitllet per anar a Méxic DF el proper diumenge i, després, he anat a menjar una pizza a un petit restaurant italià força económic i regentat per un napolità de nom Luigi molt simpatic. A més es un bon cuiner i prepara unes pizzes, pastas i antipasti molt bones.
Al tornar he trucat ala Guiomar, una col·lega del Joni que m´espera al DF. No l´he trobat pero despres ho tornaré a intentar...

Reflexionant una mica sobre tot lo que he vist fins ara al viatge m´he donat conte que per molts calers que tingui la gent d´un país, no per força es mes feliç. Si que, per exemple, als Estats Units, hi ha una música molt bona, la gent està rodejada de luxes i malbarata escandalosament els diners i la energia - fins a un punt  desesperant per a un ecologista com jo -, pero també, com ja vaig comentar abans, hi ha moltissima gent que no te res i malviu al carrer amb molt poca empatia per part dels ciutadans "normals".
Aquí a Méxic també hi ha pobresa i gent vivint als carrers, pero, curiosament, n´hi ha menys que al seu veí de dalt. Aquí, al menys, la gent els ajuda i no els hi falta menjar ni roba ni aigua. Poques vegades dormen al ras i sempre tenen algun caleró per les seves necessitats. També val ha dir que Guadalajara es com la capital cultural del país i aixo es nota (com també es notava a San Francisco).
Conclusió. Els diners, tot i que necessari, no fa persona. La persona ho es mes quan te cultura i empatia envers als altres. Ja sabeu que jo no crec en cap deu, pero trobo que la forma mes correcte per anar per la vida es fer alló que el profeta Jesus va dir: cal estimar els altres i no fer mai alló que no t´agrada que et facin a tu. Ser solidari i pensar amb els demés quan fas alguna cosa es lo que mes t´omple l´esperit.

Val, tallo el sermó. Un altre dia intentaré explicar-vos algunes coses mes divertides.

Petons i abraçades a tothom.

Enric