GRANADA M’ATRAPA… ALLÀ ON SIGUI.

Hola a tothom!

Encara soc a Granada, la ciutat (de les que he vist) mes bonica de Nicaragua.

La raó es ben senzilla, el barco que va a Ometepe – la illa dels dos volcans – i a Solentiname – illes tropicals al sud del llac – surt dijous i dilluns. El dijous l’Alessandro tenia un concert a un restaurant/bar de la ciutat i el volia veure. Això m’ha obligat a quedar-m’hi uns quants dies mes en aquesta preciosa ciutat.

Realment ho faig de bon grat ja que tant la casa on soc hostejat, la gent amb la que comparteixo l’espai i l’amabilitat de l’staff (pocs però eficients) fan que la estada mes llarga en una etapa, de les que he fet fins ara, sigui un plaer. Ja espero el dilluns per anar cap a Solentiname i Ometepe queda pendent per un altre volta.

Ahir vaig conèixer un parell de nicaragüencs i vam estar parlant durant molta estona de moltes qüestions. Deixant a part que eren partidaris del Madrid, reconeixien, com es lo normal, la immensa qualitat dels jugadors del Barça i no amagaven la seva admiració cap a el seu futbol. Però no nomes vam parlar de futbol, això va ser la introducció cap a temes mes profunds on ells tenien curiositat i la seva opinió formada. Es una llàstima però no recordo els seus noms, nomes se que un era advocat i l’altre metge, per tant, tenien força cultura i la seva conversa era interessant.

Ells s’estranyaven que els jugadors de la selecció espanyola – del darrer mundial – portessin d’altres banderes que no fossin l’espanyola i no ho entenien. Aquí vaig tindre d’explicar el fet que Espanya no ha sigut mai una nació unificada ja que els castellans mai no han acceptat el fet que el país es una nació de nacions i sempre han volgut eliminar les altres cultures del país per imposar la seva. Els hi vaig fer el paral·lelisme amb el fet de l’actitud dels conqueridors d’América envers les cultures indígenes que van trobar i van comprendre el fenomen de les altres banderes i d'altes sentiments nacionals en qualsevol celebració esportiva i/o cultural a Espanya.

Això ens va portar al fet actual de la invasió que fa el capitalisme nord-americà en els pobles de centre-américa. En si es alguna cosa semblant a lo que parlàvem abans però mes subtil. El fet es el mateix, l’enriquiment d’uns quants en detriment de molts, imposant la seva cultura per tal de vendre els seus productes mes fàcilment. Tot porta a les raons econòmiques i res mes, el poder es pot delegar a aliats fidels.

Ja que tenir en compte que la escalada de violència que pateixen països com Mèxic, Guatemala, Hondures i el Salvador te unes profundes raons econòmiques i de control total.

Quan vaig estar a Hondures, el govern de el país va denunciar que els contenidors que van decomissar a la frontera carregats amb moltíssimes armes (fusells d’assalt, semiautomàtics, llançagranades, bazuques, llançaflames, munició diversa, etc...) i destinats al clan dels Zetas mexicans - controladors de bona part del negoci i contraban de drogues i persones -, provenien dels EEUA i Rússia. Eren armes usades pels seus exèrcits durant la guerra freda.

Això fa pensar en una intencionalitat de desestabilització dels països del àrea d’una manera molt indirecta ja que les formes del passat, com ara els cops d’estat, ja no son possibles per la pressió internacional. El fet de mantenir els estats del pati de darrera amb continua pressió per la violència fa que una penetració dels “bons gringos” en la estructura tant militar com política sigui mes ben vista. Es una manera de fer el camí planer força rebuscada però real (la història en va plena).

La altra arma usada es la televisió. Es pot veure la mateixa TV a tota centre-amèrica, de factura nord-americana i mexicana (franquícies EUA) amb desconnexions locals per la publicitat. Tothom (o quasi tothom) te TV per cable consumeix els mateixos programes. La televisió combinada amb la religiositat de la població, de la qual ja us vaig parlar en altres ocasions, son els principals cavalls de Troya per crear la consciencia de la forma de vida "correcte" i assenyada.

Un altre llança clavada es la telefonia mòbil. L’accés i els preus varien segons el país, però fins i tot els adolescents tenen mòbil propi (com a Europa). Els països en que aconsegueixen un arrelament mes profund amb el temps, nomes tenen que pujar les tarifes d’acord entre totes les companyies, i comencen a acaparar beneficis d’una forma exagerada. Si això li sumem el cada cop mes baix cost en la producció i el manteniment, el negoci es escandalós.

Aquí vaig introduir la meva teoria de que la actual crisi econòmica mundial ha sigut provocada per les mateixes raons. Aquesta conclusió la vaig reafirmar el dimarts passat quan vaig veure un documental titulat “Costa Rica, S.A.”. En ell es relatava com van anar les negociacions del TLC (Tractat de Lliure Comerç) entre Nord-América i Costa Rica. Era esfereïdor quan descrivien com el tractat imposava lleis al país (Costa Rica) que anul·laven de fet bona part de la seva sobirania, deixant la seva constitució com una llei menor i gravant amb costosíssimes multes la violació de qualsevol article, sempre a favor i de manera descarada cap a les companyies comercials dels EEUA. Tindríeu de veure’l.

Si us adoneu, la crisi d’Europa  porta cada cop mes a la privatització de serveis indispensables en el model de la societat de benestar. Ja van començar abans de la crisis fent dels estudis universitaris una mercaderia enfocada a la “prosperitat econòmica” amb el tractat de Bolonya. Ara esta clar que lo que ells voldrien es que el sistema sanitari acabes en mans de les asseguradores privades i també volen (i ho estant aconseguint) eliminar els drets laborals en pro d’una “competitivitat” amb països de l’àrea asiàtica impossible d’aconseguir.

Lo que volen es una ciutadania transformada en consumidors, amb una bona part de la població dividida entre els que tenen treball i els que no, per mantenir la por constant a perdre tot allò que costa tant d’aconseguir. Que siguin esclaus dels bancs i de les companyies energètiques eliminant qualsevol acte d’autogestió – si cal, criminalitzant-lo -, i unificant les cultures perquè no sigui possible un altre forma de viure que la que ells ens venen. Volen tindre un control absolut dels estats i dels seus governs i, mitjançant la farsa de les eleccions, vendre’ns que no hi ha cap altra opció “civilitzada” i “racional”. Volen un negoci perpetu per acaparar riquesa de forma continua. Tenen molt, mes de lo que es poden gastar en moltes vides, però en volen encara mes. Molts son religiosos però no tenen gens de cristians ja que la ambició i la avarícia son el seu modus vivendi.

Tinc de demanar disculpes. He estat parlant dels EEUA com els dolents de la pel·lícula, però lo cert es que no nomes es aquest país. La realitat es que els culpables de tot son els neo-lliberals, quasi reis absolutistes de la economia mundial.

En fi. Avui us he sermonejat de debò, però ho faig indirectament ja que no tinc connexió a internet i estic escrivint-vos des de el Word (de Microsoft) en el meu laptop Samsung (multinacional japonesa) abans de enviar-vos-ho per Internet (invent de l’exèrcit nord-americà) mentre hem fumo algun que altre Belmont (tabac nicaragüenc o hondureny de la British-Américan Tobacco, com tot el tabac del continent i bona part del mon). Per sort el cafè es natural i de producció i distribució 100x100 nicaragüenc.

Vinga, a reveure!.

Salut!

Enric