DE FORTUNA A MONTEVERDE, PARADISOS... DEL DOLAR$$$$

Com va tot estimats/des seguidors/res?

Doncs jo, després d'haver creuat la frontera cronològica de la meitat del meu viatge i, sense haver acabat de creuar Amèrica Central, estic en plena reflexió de si passar per Panamà d'una volada efímera rumb a Colòmbia.

El fet es que sudamèrica es una part molt important d'aquest viatge i m'agradaria tenir temps per fer un recorregut una mica dens, per no deixar-me masses coses importants de països com ara Bolívia, Equador, Perú i Colòmbia. Respecte a Xile no sé si podré fer gran cosa i es molt possible que tingui de deixar passar lo d'arribar a Ushuaia, per temps i per diners.

Lo que es segur es que aquest viatge l'haig d'acabar a Argentina, mes concretament a Buenos Aires, on m'espera la Mònica (si no i vaig, em mata).

Feta aquesta reflexió sobre el meu viatge, passo a la redacció del relat de la meva estada a aquest paradisos de color verd, mes que res per que aquí el verd mes important es el dels bitllets de dolar.

Si amigues i amics, Costa Rica es una reserva natural plena de interessos comercials. Com diu el meu amic Andreu (que va passar per aquí fa uns dies abans de tornar a Colòmbia, on ens trobarem), Costa Rica es
Disneilandia en verd. Facis lo que facis has de pagar - molt semblant al primer mon - i els preus no son precisament baratets.

Es curiós però el castellà que parla la gent te un accent ianqui que espanta, sembla que se'ls hi hagi enganxat el xiclet a les dents. Suposo que deu ser que consideren mes "fina" aquesta forma de parlar i troben molt important que els "papas" ianquis es sentin com a casa. La resta de turisme, si porta calers, es benvinguda, però tenen preferència pels capitalistes del nord.

Es ben cert que aquest país sap cuidar i treu-re profit del encara força important patrimoni natural. Les selves de bosc tropical, de bosc plujós, les platges tropicals i la nombrosa i variadisima fauna que encara pulula pels boscos i mars tenen un valor incalculable i una importància grandiosa per la biosfera del nostre maltractat planeta. Es un patrimoni de tota la humanitat (en moltes parts així es per que la UNESCO a declarat reserves), però mentrestant, ells fan negoci.

A Fortuna per exemple no hi ha cap oficina d'informació pública. Només en vaig trobar una sortint del poble i mai hi havia ningú. Les empreses de tour-operadores acaparen tota la informació i amaguen la que un turista sense gaires recursos, però amb ganes de gaudir de la natura i de fer caminades per arribar als nombrosos llocs espectaculars i meravellosos que hi han, agrairia. Es mes, si aconsegueixes un plànol - que no sigui turístic i irreal - o indicacions i te'n vas caminant, amb tota seguretat abans d'arribar a la cascada, el parc, la vall el llac o allà on vagis, trobaràs una caseta amb algú que, com a mínim, et cobrarà 3000 colones (uns 6 dol·lars). I això passa arreu de país.

En la qüestió del menjar passa tres quarts de lo mateix. Tot es car i encara que vagis al super per que tens una cuina a la teva disposició al llocs on ets allotjat, els preus s'apropen bastant als de Sallent i no hi ha gaire diferència en fer-te el menjar o menjar a fora en algun lloc senzill.

Encara em queden per passar tres dies a la capital (San José) perquè tinc la reserva feta, però el dia 21 sortiré pitant cap a Panamá city i desprès cap a Bogotà en un o dos dies, a trobar-me amb el Andreu, que ja tinc ganes de veure'l.

Ara quan acabi aquesta entrada penjaré les fotos perquè podeu gaudir una miqueta de la natura de Costa Rica i desprès me'n aniré a dinar una mica i a veure el Barça. Per sort, una majoria de la població es partidària del Barça. Alguna cosa bona haurien de tenir els "ticos".

Vinga companys i companyes, a reveure.

Petons i abraçades...

Salut!

Enric