LEÓN I GRANADA, ENTRE LIBERALS I CONSERVADORS

Molt bones, estimades/ts seguidores/rs!

Ahir vaig arribar a la conservadora Granada, una ciutat colonial, turística i molt visitada per espanyols, nord-americans i d'altres parts del "guiri", incloent-hi d'altres països d'Amèrica.

La veritat es que es una ciutat agradable, plena d'allotjaments i restaurants de diversa tipologia, qualitat i preu. A mes tenen seu consular Espanya i Itàlia - que jo hagi vist - i compte amb nombrosos tour-operadors deguda a la variada oferta de volcans, reserves naturals, llacunes cratèriques, illes tropicals, el llac mes gran d'Amèrica (el llac Nicaragua o Cocibolca) i la costa del Pacífic. Està molt ben situada i força cuidada - al menys el casc històric -, i també fa força calor.

Hi estaré uns dies per aquí perquè he trobat un lloc amb ambient força agradable i molt barat. Es el lloc mes econòmic en que m'he allotjat en tot el viatge. El hostal se'n diu Casa Abierta i, si be es una mica apartat del centre - es a uns 10 minuts caminant tranquil, per la calor mes que res - es bastant a prop del llac d'on surten els vaixells cap a Ometepe, una illa en forma de 8 on cada part del vuit es un volcà i on hi ha força "vidilla" turística.
Ja us he comentat que hi seria uns dies per aquí, potser no mes de tres o quatre, perquè desprès agafaré el barco (es lo mes probable) i me'n aniré a Ometepe o, potser, mes enllà, a Solentiname, un altre grup d'illes mes al sud on un català ha inaugurat un hotelet que se'n diu "Catalanica" - pels que no ho pillen, combinació de català i nica, de nicaragüenc). Crec que seria agradable i es dins del meu pressupost. Costa uns 25$ diaris pero tens habiti privada amb bany i ventilador i els àpats del dia inclosos. M'ho estic pensant...
Solentiname es un lloc per relaxar-se i gaudir de la natura que envolta la zona, a mes de ser la seu de la fundació de l'Ernesto Cardenal, l'eclesiàstic que va esbrocar el finat papa Juan Pablo 2 quan aquest va prendre partit iva  lluitar junt als guerrillers del FSLN, dins de la tant elogiada i criticada "teologia de la liberación".
D'aquest últim personatge he escoltat crítiques desfavorables per part de gent d'aquí, però, en general, tenen força respecte cap a la seva persona i, sobretot, un bon prestigi internacional que nodreix econòmicament la fundació i, segons els crítics, la seva butxaca privada. En fi, si m'assabento d'altre cosa, us ho dic.

Com us he dit mes a dalt he trobat forces espanyols, sobretot bastants noies valencianes i també una noia de Mallorca que es diu Àngela que porta un temps per aquí i espera quedar-se una temporadeta. També he conegut a Alessandro, un noi sicilià-nicaragüenc que es dedica a la música, i no ho fa gents malament. La resta d'habitants de la casa son el noi encarregat de l'hostal - l'amo ha marxat de vacances uns dies a Ometepe - i la senyora de la neteja. També i ha una noia estrangera que encara no se de quin país es i el gos de l'Alessandro, un gos de la raça inca, bastant especial perquè no te pel, es negre i es patrimoni del Perú de on actualment no se'n pot treure cap exemplar.
El "Chilano" (que així se'n diu), va néixer a la illa d'Ometepe que es on ha viscut força temps l'Alessandro i per això el te adoptat. Si us agraden els gossos pero no us agrada el pel que deixen i la olor que desprenen, aquest us encantaria ja que no te pel - com ja he dit -, no fa pudor - els altres gossos se'l miren de forma rara - i te un aspecte magnífic, semblant a un doberman creuat amb Anubis, l'antic deu egipci. Es molt antic i sembla que va ser el gos dels jerarques inques.

Avui per fi he pogut cuinar una miqueta i m'he atrevit amb el "pollo a la Veracruzana" que feia tants dies que no cuinava ni menjava. Ha sortit bastant bo però el xile jalapenyo de Nicaragua es poc picant i l'hi ha faltat el toc mexicà que requereix. Seguirem intentant fer d'altres plats... però espero que no hem passi com hem va passar a Oaxaca, on vaig fer un "arroz con camarones" però vaig escollir malament el colorant i hem va sortir color lila, a l'estil Ferran Adrià vaja.

Vinga companyes i companys, aquí us deixo. Seguirem la crònica un altre dia...

Salut i... bona cuina!

Enric

PD: Necessito el nom d'usuari de l'Skipe del Trancadis. Comenteu-li a l'Alex que me'l faciliti per la meva adressa de correu elèctric i així ens podrem veure les cares en directe algun dia amb la clientela del bar.