CHINATOWN, PIZZA I BLUES

Hola amics, amigues, veïns, veïnes, familia i altres animals - racionals, o no - que hem seguiu!

El titol de l´escrit d´avui fa referència a San Francisco, ciutat mítica del ¨flower power¨. I, si bé no la reflecteix perfectament amb tota la seva dimensió, es una bona descripció - al menys segons el meu punt de vista -.

Des de que vaig arribar aquí principalment he fet una cosa, caminar i pasejar pels seus carrers. Aixó m´ha donat una visió bastant complerta de com viu la gent en aquestes contrades, i es podria resumir així:
  - Hi ha un trànsit constant i sorollós, amb policia continuament patrullant, trolebusos, autobusos i tranvies per tot el centre - plens de gent -, i, per sort, amb respecte amb els vianants.
  - Els carrers son bastant nets. Sembla que la gent fa servir les omnipresents grans papereres (amb compartiment per reciclatge (perque els desfavorits en treguin alguna pela). De totes maneres hi ha un sevei continuu de neteja pels carrers.
  - Hi ha moltissima gent demanant i vivint pels carrers, sobretot dels anomenats afroamericans. Gent gran i jove, i, com en altres parts ja visitades, gent amb problemes psicol·logics.
  - La ciutat dona una sensació de seguretat inusual, al menys pel downtown (centre) i la gent no se la veu estressada tal com passa a ciutats com Barcelona.

I vet aquí, arribats a aquest punt us preguntareu pel títol de l´escrit. Ara va l´explicació...

Aquesta ciutat es multiétnica, multicultural i multitot perque, si bé te una de les comunitats xineses mes importants dels EUA - si no la que mes -, també te una important comunitat italiana, mexicana, japonesa i d´altres parts del mon, que viuen junts i barrejats, tot matenint els antics barris com a seus i senyalitzats perque sàpigues a quina ètnia pertany cadascun d´ells.
Tot aixó ho he vist en las meves caminades.

El dissabte, sense anar mes lluny, vaig sortir de bon matí al mercat dels pagessos a comprar verdures i fruita i vaig trobar unes faves (s´en diuen ¨fava beans¨ per aquí) ben maques, uns tomaquets madurs i molt gustosos, alls tendres... molt bona mercaderia.
Despres d´endressar-ho tot, vaig sortir cap a chinatown. Tot pujant - aquí sempre es puja i es baixa pels carrers - vaig trobar una increîble botiga d´un brocanter (antiguitats?). No, no tenien Gremlins, pero sí tenien unes veritables maravelles de peces d´ivori tallat, miniatures precioses, talles de fusta antiquíssimes (algunes del 200 abans de crist) i uns treballs en vidre... En fí, una virgueria.
Despres vaig enllaçar - visca!, he trobat la ç! - amb el barri italiá. Vaig veure un restaurant molt ben decorat i vaig decidir que al tornar menjaria una pizza allá.
Una mica mes enllá vaig veure un munt de gent asseguts a la gespa i en cadires devant d´un escenari. Eren allà per veure una competició de YOYÒS. Vaig quedar-me una estona i vaig embaladir-me amb les virtuositats de tres dels concursants, un dells, australiá, donava un toc d´humor a les mes incrîbles piruetes. Molt bo.
Desprès vaig arribar al Fisherman Warf que, suposo, deu ser l´antic port de pescadors. Nomes arribar hem va sorprendre un museu que allà hi ha, dedicat a les màquines escurabutxaques. Hi havia des de màquines de finals del segle XIX fins a les d´avui. Totes amb funcionament... pagant, es clar. Moltes curiositats.
Al moll hi ha un submarí de la II guerra mundial per visitar així com un vaixell de càrrega adaptat pel proveîment de les tropes mar enllà. Aquest últim va ser construït amb nomes 2 mesos, i no era petit, no.
Després vaig anar cap a l´alberg a descansar i, despres de sopar lleuger, cap a les 8 del vespre vaig anar a la cantonada de devant, a un club que s´en diu ¨Biscuits&Blues¨. Vaig anar a escoltar blues, es clar, pero no un blues qualsevol... vaig veure en directe JOHN LEE HOCKER JR.
Be, no era com el pare, pero... quasi. Ell tenia bona i melodiosa veu i la banda tocava de nassos. Vaig desfer-me de gust.
Després, cap a les deu, vaig anar al carrer Fillmoore, cantonada amb Geary, on està el ¨Boom, Boom, Room¨. Allà vaig arrodonir la nit veient al Oscar Myers i la seva banda, Spittie em sembla que s´anomena.

Val doncs. Avui sembla que m´he passat una miqueta, pero es que el dissabte va ser un dia rodó...
Dia de CHINATOWN, PIZZA I BLUES.

A reveure.
Petons al gos i patades a la sogre...

Salut!
Enric.

PD: Ah!, m´oblidava... JA TENIU LES FOTOS PENJADES, ja us podeu enfotre-s´en de la meva mala destreça amb la càmara. Un petó.