Salut a tothom!
Ahir vaig sortir per la ciutat i... es una maravella.
Com totes les ciutats grans - te uns 2,5 milions d'habitants - te el seu formigo, els seus gratacels i forsa transit. Pero, esta situada en un lloc priviliejat, al costat del ocea Pacific i, a mes, ha sapigut conservar el seu entorn que, juntament amb uns molt ben cuidats jardins i parcs, disposa a nomes 15 minuts del centre d'un grandios bosc amb arbres gegants, animals salvatjes (no he vist cap puma, pero...) i moltisima aigua - a part de l'ocea, es clar -. De veritat, es una ciutat digne per l'esser huma. Deixant de banda la seva dimensio.
Ahi, despres de pasejar bocabadat pel bosc que abans us deia i despres d'estar una estona per la platja i el seu ben cuidat passeig, vaig sortir de festa per primer cop des de que vaig arribar a Canada.
Vaig anar al Yale club, el millor lloc on escoltar Rith&Blues i Rock de la ciutat.
Al arribar le gent estava veient un partit de hockey gel (l'esport nacional del Canada), pero despres s'em va apropar el segurata i hem va preguntar si volia veure el show de rock posterior. Val a dir que en un principi no el vaig entendre, pero el paio hem va agafar la ma i va marcar-me la munyeca i hem va dir que estava convidat. De conya ja que l'entrada valia uns 15 leurus.
Vaig anar a sopar una mica i vaig tornar al local. Alli de seguida vaig fer un amic, en Jason - cagun! no s'apropen gaire las noies... com es normal -, hem va convidar a un parell de birres (aqui valen uns 5 eurus mes o menys) i a un petit coctel de benvinguda. Despres ens vam ajuntar amb un japones i ens ho vam passar de conya veient un grup liderat per una tia amb una veu que no tenia res d'envejar a la Janis - bueno, la Janis es insuperable -. El grup un deu i la musica un once. Perfecte.
Despres va tocar un altre grup amb moltissima qualitat, que hem sembla que els havia sentit abans. Es deien Incognita, pero hem sembla que realment es diuen d'un altre manera. Era com una Jam session.
Tot de conya. Be, m'en vaig a recollir la roba de la secadora que hem sembla que ja acabat.
Fins despres. See you later!
Salut!
Enric.
PD: Pel Trenca. Hem vaig enrecordar molt del Josep Casals, hagues disfrutat molt. Una encaixada ben forta per ell, per el Pele per la Bianca - un petonas -, per... tots, que carai!.
Llac Atitlan
El llac Atitlán, un maravellós racó de Guatemala: volcáns sant Pedro, Atitlán i Toliman com a veïns de fons.
¡¡Salut amici!! Sigo pegada a tu vitácora de viaje, no puedo dejar de entrometerme y hojear el blog para saber de vos y recorrer caminos de la mano de tus letras. Este fondo nuevo me hace pensar en la primavera y en el reverdecer de una naturaleza que parecia muerta y está llena de vida. Por tus palabras vos también estás reverdeciendo y se te nota la alegría, algo que nos contagias a todos. ¡¡Avantti amici!! te sigo como sombra y tu aventura me la voy apropiando un poco, sólo un poquito disfrutándola con vos.
ResponEliminaMolts petonssssssssss i abraçadassssssssssssss
Enric, m'he llegit tot el que has escrit fins ara d'una atacada. Me'n alegro moltíssim veient com disfrutas el viatge. I no ha fet sinó començar!
ResponEliminaJa t'he afegit al Google Reader per tenir-te a les meves lecturas diaries. Que sapigues que, des de avui, no tens escapatoria.
Et trovem a faltar, però no volem veure't fins cap d'any amb tot un món a la motxilla.
Una abraçada molt forta,
Ignacio
Hola cunyat, el BARÇA A LA FINAL, EM GUANYAT, buenu han empatat a 1 per han passat a la final del dia 28 de maig a WEMBLEY.
ResponEliminaLa teva germana, estaba '''histerica'''tot el partit, es insuportable , no ja qui l'aguanti veien un partit del BARÇA, i menys contra el MADRID.
Ja vaig dirte en un dels comentaris anteriors que per les fotos vistes en el GOOGLE, Vancouver es una ciutat molt maca i cuidada.
Res mes, disfruta que cada día et queda un día menys i per aquí ja comançem a notar que no hi ets.
PETONS DE TOTS
joder enric, que suerteeeeeeeeeeeeeeee i que bé que t'ho montes, ho trobo super interesant perque es que avegades es com si mi hi trovesi jo,estic conten que ja de entrada haguis conogut gent interesant i ja no dic res de el llóc, i lo que mes em "mola" son els extres(jejjeeje)com lo de anar de concertillo, fer unes birres,suposo que es la manera mes social de coneixar sobre el terreno, peró tambe me apasiona les excursions ya siguin a la natura com a la ciutat, disfruta y pasato lo millor que poguis, jo te anire seguint per aqui, un petonas enorme y cuidat, ha par cert soc el don vito ja anire aprenen a mourem per la paguina
ResponElimina