UNA AGRADABLE SORPRESA

Hola, estimats seguidors i seguidores!

Per fí tinc el laptop!, de fet us estic escrivint des de ell en aquests moments.
Perdoneu la tardansa pero el vaig comprar ahir a Sacramento i m´ha costat una miqueta configurar-lo correctament. de seguida que pugui penjaré les fotos. Ara puc escriure una mica millor la llengua d´Espriu, les tecles estàn cambiades pero ja ho anirem trobant.

Avui he arribat a San Francisco, la ciutat mès gran que he trepitjat en aquest viatje.
Encara no us puc explicar gran cosa, tan sols que es una mica cara de pagar - per tot - i que hi ha un munt de gent de tot el mon, pujades i baixades i molta animació als carrers (inclós un tràfic infernal). Ja tornaré ha escriu-re-hi un altre dia. Ara, de moment, parlem de Sacramento, cosa que l´interesarà a l´Eulàlia.

Sacramento, com a ciutat, no te gaire cosa especial. Potser lo millor es que encara conserva part del casc antic - antic relativament ja que va ser fundada pels volts de 1850 - i va tindre una història convulsa, sobretot amb els squatters de finals del segle XIX, uns okupas molt violents (es clar, els volien fotre de casa seva per la forsa, quan ells havien  participat en la ¨gloriosa¨ conquesta als indis del lloc. Ves per on!).
La veritat, con que vaig perdre molt temps per anar a buscar el laptop a un magatzem d´electònica i després, per configurar-lo, no vaig fer les visites culturals pertinents, pero si que vaig passejar pel casc antic i el nou, pel parc de Capitoli, quasi vaig entrar a un concert d´un grup de country al estadi de beisbol i vaig menjar uns nachos amb cranc al ¨Joe´s Crab¨. També vaig sortir una miqueta per la nit (ho sent-ho germaneta i cunyat, si vols coneixer gent del lloc ho has de fer), Vaig trobar dos llocs interessants, el Marilin´s i el Dive Club, els dos a K street.
En el primer vaig veure musica en viu amb dues noies que ho feien molt, pero que molt bé. Cantaven country i cansons a duet acompanyades amb guitarra acústica i eléctrica. Una de les noies es va fixar en mi i, quan va acabar, s´en va apropar i hem va dir (en perfecte ianqui, es clar) que havia vist com m´havien arribat a l´ànima algunes cansons. Molt simpàtica.
L´altre nomès era un club com qualsevol altre, pero amb una caraterística especial. Assobre de la barra, pel damunt dels caps dels cambrers i cambreres, hi havia una peixera de 1,80x1,80x25 metres. Una passada!. La peixera en questió tenia peixos, es clar, una decoració relativament maca i... UNA SIRENA NEDANT AMUNT I AVALL!. Buenu, en realitat era una noia, es clar, pero l´efecte era cullunut. Ademes la noia estava per sucar-hi pa,

Ara pensareu que el titol d´aquest escrit ja està explicat, pero no. Ara ve lo bo.

Al arribar al HI Sacramento i despres d´haver anat a buscar calers, en vaig trobar un noi mexicà a l´habitació que hem preguntava quan havia fet el ¨check in¨. Ell havia entrat després que jo i li deien que ja hi era a dins, que ja havia entrat, vamos. El tio alucinava, Pero es que el tio es diu Aldo, Aldo ESPARZA. Si amics, es el tercer Esparza que coneixo, dos nois en persona i la Magarida Esparza de Catalunya Radio.
L´Aldo i jo ens vam fer col·legues de seguida i ens hem intercanviat els e-mails.

Val, després de l´agradable sorpresa us deixo per avui. Espero poder penjar les fotos haviat i ja us escriu-re alguna cosa sobre aquesta ciutat, sorollosa sobre tot per les sirenes de la poli a totes hores.

A reveure!

Salut!
Enric