HE TORNAT A CASA!!...

He tornat a casa!!...
Aixó es lo que vaig pensar en moment que vaig trepitjar els carrers de Guadalajara.
La calor, les flaires a menjar, el parlar cantarí del mexicans, les noies amb curves interminables... en fí, en vaig sentir per primer cop en aquest viatje un sentiment de comoditat que ja començava a anyorar.

Es el primer cop que trepitjo les terres de Jalisco i, mes en concret, els carrers de Guadalajara. Era un destí que hem devia ja que el primer cop que vaig ser-hi a Méxic vaig coneixer una noia d´aquí que hem va captivar amb la seva simpatia, amabilitat i carinyo. Ella en va descriure la ciutat - ja coneixeu la cançó... ¨Guadalajara en un llano, México en una laguna...¨ - i, tot que no hi queda gran cosa del seu casc antic, a part d´alguns edificis històrics del poder i, sobretot, esglesies monumentals, no li falta el seu encant i regust colonial -, també hem va dir que les dones de la ciutat eren de les mes maques del país. I no l´hi falta raó.

Avui mateix he anat al Centro Cultural Cabañas. Un espai museistic i d´exposicions enclavat dins d´un antic hospici on he vist una exposició de maquetes arquitectóniques de l´arquitecte Foster i el seu equip interessantísima i molt didàctica, sobretot per tal com tracten els edificis aprofitant al màxim la energia del sol i de les corrents d´aire per estalviar energia fins a quasi un 50% en el pitjor del casos.
Despres he vist la exposició ¨Rostros i Tradiciones de México¨, una exposició pictórica de  diferents artistes, entre ells Diego Rivera, Agustín Arrieta, Emilio Baz Viaud, Frida Kahlo i José Clemente Orozco entre d´altres. Interesant mostra que comença en el 1er quart del segle XIX fins a les darreries del segle XX. Molt ben explicada i dividida en cél·lules que mostren les variacions del estil i els motius pictòrics segons evolucionen els temps i els esdeveniments polítics del país.

Les dues m´han agradat força, pero lo mes bo vindria després.

Sortint de la exposició pictórica ja pensava abandonar. Estava cansat de caminar - portava fen-ho des de les 9,30 del matí i eren la 1,15 del mitjdia - tenia set i començava a tindre gana. He consultat el planol del complex - l´edifici, començat a construïr al segle XVIII i acavat a principis del XIX té 180x178 m. i 23 patis en una sola planta. Es declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco - i he decidit anar cap a l´església i cap a la sortida. La veritat, hem pensava trovar amb una església més, encara que des-sacralitzada ja que forma part del complex cultural i, per tant, tindria funcions de sala. Pero no, la esglesia en sí mateix es una mostra de murals monumentals increïbles del mateix José Clemente Orozco. Uns murals que descriuen la conquesta, història i revolució de Méxic. Una increïble maravella amb uns eféctes òptics al·lucinants. M´he quedat de pedra. Aixó a marcat l´agenda de demà ja que hi penso tornar, comprar l´entrada altre cop i el permís de fotografia perque ho veieu i per tindre un record descriptiu.

Tornant a casa, caminant uns tres quart d´hora, he trobat un petit restaurant popular on he menjat per 40 pesos (3,5 eurus), m´he pres un café i una copeta de Torres cinc per també el mateix preu a una cafeteria propera i aquí hem teniu, describint-vos el matí a vosaltres. Ha estat un matí profitós cultural i económicament.

Val, ja acabo per avui, demà o un altre dia us explicaré altres coses que m´han passat o hem pasaràn en aquesta calurosa i acollidora ciutat de Guadalajara.

Des de Guadalajara, Enric, el güei catalan en México... Andaleeee!

Salut i carinyo!

Enric