WALKING ON THE WILD SIDE (Lou)

Bon dia a tothom!

Bon dia perque aqui encara son les 8:40 del mati, mentre que alla, a Polonia, son les 17:40...

Segueixo tenint experiencies positives. Ahir, sense anar mes lluny, vaig sortir amb un tour organitzat per l'alberg, juntament amb Erik, el viking. No es conya, el paio es feia dir aixi per que havia passat molts anys visquen i competin-t'hi en atletisme a Dinamarca perque els seus avantpassats eren d'alla. Un tio molt enrollat el tal Erik.
Amb 70 anys assobre, es guia de muntanya i coneix a fons la historia, la morfologia i les llegendes dels llocs on passem. A mes esta enamorat de Vancouver (jo tambe estic a punt d'enamorar-me), i s'ho coneix "al dedillo", es a dir, tots els recons i histories oficials i populars.
 Vam comensar per la ciutat i, mentre anavem a agafar el bus cap a la muntanya, ens va mostrar i explicar la historia del gratacels mes alt - l'hotel Sheraton - i la del gratacels mes antic - la cia d'electricitat, on hi ha un refugi atomic. Despres vam anar a veure el palau de justicia per dins i ens va destacar la seva arquitectura: un edifici on s'aprofita tota la llum envers a la seva taulada inclinada de vidre i on les sales de vistes son al semi-soterrani, per questions de clima i silenci.

Despres vam agafar el bus i, en 50 minuts ens vam plantar al Lynn Canyon. Alla ens va explicar com tindriem de reaccionar en el cas de trobar-nos amb algun os negre (es dificil, pero probable) i ens vam endinsar al bosc. L'Erik anava fent paradetes per ensenyar-nos la diferent vegetacio, procesos de la natura, els bolets i fongs de la temporada - dues classes, tot i que es un bosc quasi permanentment humit -, hi vam arribar al pont penjant. No era gaire llarg (uns 60 metres) i travessava un canyo d'uns 80 de profunditat. Ens va explicar la historia de alguns dels accidents que hi van passar durant els anys 80, un d'ells, el d'una noia que, borratxa com una cuba, va caure amb la inmensa sort de fer-ho a prop de la paret del barranc. Va anar caient entre les rames d'un arbre i cap a la paret, no cap a les roques. Al final es va quedar penjada d'una ultima rama i... es va dormir!. Nomes tenia contusions i talls, pero res trencat. Quina sort!.
Al tornar a la city vam anar al barri xines explicant-nos de passada la historia de l'inmigracio xinesa - viguda per construir el ferrocarril que jo vaig utilitzar -. Vam veure el jardi xines autentic i ens vam endinsar en les botigues de menjar i tes. Ens va explicar i ensenyar lo del anec fumat i "aplastat" que tenien per vendre, un anec que semblava que l'avia atropellat un camion mentre anava a la dutxa despullat i fumant-se un caliquenyo.

Despres vam anar a la biblioteca central i ens va destacar la seva arquitectura - inspirada en el Coliseum de Roma -, la seva lluminositat natural, els seus espais de debat i conversa i la seva historia com edifici (dels anys 70, pero intensa).
Com us deia, un paio collonut el Erik.

Doncs per avui, i, de moment, res mes. M'en vaig a seguir disfrutant d'aquesta maravellosa ciutat. Un altre dia us donare les dades i us parlare de la Sara...

Petons a totes i encaixades a tots.

Salut!

Enric